Tempestes amb excuses

Un dels passatemps preferits dels consumidors és carregar amb crítiques ferotges contra les aerolínies quan cancel·len o retarden els vols, basant-nos en especulacions d’allò més variades. Com si posar-se a volar fos tan fàcil com jugar a parxís. Estem tan acostumats a això que qualsevol contingència ens genera una inesperada adrenalina imaginativa. Tots hem viscut unes quantes experiències. Enmig de les nostres queixes ens oblidem d’uns professionals, des dels tripulants fins als equips de terra, que fan possible una cosa que per a molts continua sent insòlita: que un aparell que pot pesar de mitjana fins a 200 tones pugui elevar-se.

Aquesta setmana, el caos es va apoderar de les illes Balears a causa d’una inesperada depressió atmosfèrica que s’hi va instal·lar virulentament, com una espiral. Tempestes constants van obligar a tancar dijous abans del migdia aeroports com el de Menorca. Els vols s’anaven retardant i cancel·lant davant la mirada atònita de milers de passatgers en trànsit que anaven acumulant-se a les sales d’espera. Avions procedents d’altres ciutats eren obligats a girar cua i tornar al seu origen. Des d’Aena i amb la primera fila de controladors aeris i comandants de vol prevalia una cosa òbvia: la seguretat de tots. Intentar aterrar o enlairar-se enmig d’aquella meteorologia era un risc inassumible.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Com a afectat (el meu vol amb Vueling a Barcelona va ser cancel·lat), vaig observar i vaig comprovar l’extraordinària professionalitat d’uns empleats que havien de respondre interrogants i informar llargues cues de passatgers que, en un tres i no res, comprovaven com de difícil és abandonar una illa en aquests imprevistos. Va començar l’anguniosa selecció d’opcions: des d’aquells que van preferir el reemborsament del seu bitllet i van intentar tornar per mar l’endemà fins als que van anar sent recol·locats en nous vols els dies següents amb la inseguretat del que passaria amb la tempesta.

Si per a un passatger aquestes situacions poden generar ansietat i descol·locar agendes de vacances o professionals, ¿què no els passa als tripulants de l’avió? De vegades penso en l’estrès i frustració que han de resistir en situacions extremes. Ells són els primers afectats. Cal agrair la seva professionalitat i tornar-los el somriure i la salutació és el mínim que mereixen. Tots som al mateix avió.