El drama de la vivenda
L’escalada de preus i la falta d’oferta assequible estan afectant greument la qualitat de vida de molts ciutadans. La implementació de solucions efectives no pot esperar més
El drama de la vivenda
La vivenda continua encarint-se sense parar. Puja tot: obra nova, segona mà i lloguer. A les ciutats, els preus ha augmentat un 68% en els últims deu anys, segons dades de la Societat de Taxació. Barcelona i Madrid encapçalen els rànquings. Les zones costaneres, sobretot les Balears i Màlaga, també estan experimentant augments molt significatius. Amb els lloguers passa el mateix i han pujat al voltant d’un 60% en l’última dècada, més del doble de la inflació, que també ha pujat més que els salaris. Aquesta situació està generant descontentament social. La discrepància entre l’augment dels preus de la vivenda i els salaris, que han perdut poder adquisitiu des del 2008, està reduint la qualitat de vida de molta gent. En el cas dels joves, la situació s’agreuja per l’alta temporalitat. Segons UPF-ACFE, els joves estan endarrerint l’emancipació fins als 30 anys, en comparació amb els 26 anys de mitjana a Europa. I moltes famílies estan dedicant una porció cada vegada més gran dels ingressos a la vivenda, cosa que redueix la capacitat que tenen de gastar en altres necessitats bàsiques. A les Balears, per exemple, alguns mitjans de comunicació estan informant del fenomen de treballadors que dormen en automòbils a causa de la impossibilitat de trobar vivendes assequibles. En moltes ciutats estan creixent de manera accelerada les vivendes on viuen diverses famílies.
Els preus tan alts tenen moltes causes i una de les més decisives és l’augment de les llars, sobretot per la immigració. Del 2008 al 2022, es van construir aproximadament 1,5 milions de vivendes, mentre que es van formar 2,4 milions de llars noves, segons BBVA Research. Altres causes són l’escassetat de sòl urbanitzable, la falta de mà d’obra, l’augment dels costos de construcció, la burocràcia i l’auge dels pisos turístics. Els pisos turístics estan sent particularment polèmics, ja que molts propietaris prefereixen llogar la propietat a turistes a curt termini en lloc de fer-ho a residents a llarg termini, a causa dels ingressos potencials més grans. Això ha reduït l’oferta de vivendes disponibles per a lloguer residencial i ha fet multiplicar els preus. Sobre els pisos turístics val la pena tenir present què ha passat a Venècia. La majoria de gent que hi residia fa uns anys se n’han anat a viure a poblacions pròximes, com Mestre, per exemple, i aquestes vivendes s’han destinat a pisos turístics, cosa que ha provocat pujades de preus astronòmiques en els lloguers, l’èxode de més gent i el tancament dels comerços habituals, que han sigut substituïts per botigues per a turistes a tota la ciutat. Al final, la ciutat ha anat clarament a pitjor, encara que hi hagi alguna gent que s’estigui enriquint.
Notícies relacionadesLes perspectives per a la segona meitat del 2024 i el 2025 indiquen que els preus continuaran pujant una mica més que la inflació, tot i que dependrà molt de si realment comencen a baixar els tipus d’interès. Un dels problemes més crítics en el mercat immobiliari és que la construcció de vivendes no està creixent al ritme de la demanda. S’estima que fins al 2030 cada any faran falta a Espanya unes 275.000 vivendes, però només se’n construeixen unes 100.000 a l’any. És evident que calen mesures urgents per abordar aquesta crisi. Les polítiques actuals no han funcionat, de manera que convé prestar atenció a mesures que sí que han funcionat en altres països. Per exemple, augmentar substancialment la vivenda de lloguer social, tenir més disponibilitat de sòl, reduir la burocràcia i els incentius fiscals per fomentar la construcció de vivendes. Unes altres mesures que poden funcionar són construir noves àrees urbanes per augmentar l’oferta de vivendes i regular adequadament els pisos turístics.
En definitiva, l’escalada de preus i la falta d’oferta assequible afecten greument la qualitat de vida de molts ciutadans. La implementació de solucions efectives no pot esperar més. És crucial que l’Administració i les parts interessades actuïn ràpidament. Només amb una combinació de mesures contrastades podrem esperar un canvi real en aquest drama.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
