Dues atletes afganeses i les càmeres
Fa una setmana, dues dones, atletes olímpiques, es van fer sentir a París mentre participaven en els Jocs. Kimia Yousofi va arribar l’última en els 100 metres, però va obtenir una petita gran victòria: va aconseguir un altaveu per denunciar la situació del seu país d’origen, Afganistan, i ho va utilitzar al mostrar davant les càmeres el revés del seu dorsal, on unes lletres reclamaven educació i drets per a totes les dones que són privades de llibertat a conseqüència del Govern dels talibans. Una altra compatriota classificada per a la nova competició de break dance, Talash, no va córrer millor sort esportiva: va ser desqualificada per mostrar abans de l’actuació una bandera que clamava per la llibertat de les dones afganeses.
Trobar una veu davant la comunitat internacional és un triomf agredolç, perquè esquiva prohibicions, silencis obligats i la consegüent invisibilitat del seu problema, però tampoc té un recorregut llarg. Com la majoria dels sons, la seva veu ha arribat fins a un punt màxim més enllà del qual es perd, no ha ressonat ni ha trobat ecos que l’engrandeixin i portin a l’acció, a unes noves dinàmiques que puguin transformar les penúries que pateixen les dones a l’Afganistan.
Notícies relacionadesLa comunitat internacional ha escoltat, però continua enfangada en l’evolució d’altres conflictes armats d’abast imprevisible, com la guerra d’Ucraïna, amb un botó vermell nuclear sempre plantejant als pitjors escenaris estratègics, o les massacres a l’Orient Mitjà que tenen la Franja de Gaza a l’epicentre i que voregen l’escalada a la regió fins a límits catastròfics per a tota la humanitat.
Yousofi i Talash van aixecar la veu contra una gran injustícia, la que castiga 1,4 milions d’adolescents que seran dones sense escolaritzar: l’Afganistan és l’únic país del món que prohibeix l’educació a les nenes de més de 12 anys. Els talibans practiquen una discriminació sexual que en altres països està penalitzada en els seus codis penals amb presó vetant l’accés de les dones a parcs, impedint-los tenir un negoci o simplement treballar lliurement, protegir la seva salut. Els prohibeix també practicar esport, i per això les dues afganeses que es van fer escoltar fa uns dies a París ho feien des de l’equip internacional de refugiats, una selecció la mera existència de la qual demostra aquests dies tot el que està malament i no aconseguim canviar, en l’infame tercer aniversari de l’arribada dels talibans al poder.
