Una mirada local a un conflicte més ampli

La superposició en un sol mapa de la geografia electoral i la geografia econòmica i humana moltes vegades ajuda a entendre d’un primer cop d’ull les bases que hi ha subjacents en comportaments socials i de vot. Els rust belts (els cinturons de l’òxid), les regions industrials en decadència, solen anar associats, per exemple, a la deriva del vot obrer de l’esquerra tradicional als populismes d’extrema dreta.

A EL PERIÓDICO, a partir de l’anàlisi que vam iniciar ahir i prosseguirem durant les pròximes setmanes en forma de viatge al llarg del territori, prestarem atenció a un símptoma que ha emergit després de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. La correlació entre el vot a una nova opció electoral xenòfoba i independentista, Aliança Catalana, i el que hem definit com a corredor del fuet. Una zona, estructurada entorn de l’eix de comunicació de l’Eix Transversal, en la qual es concentra el sector carni, especialment les granges, escorxadors i indústries transformadores del porcí, que necessiten una mà d’obra per a activitats no especialment desitjades per la població ja assentada i que sí que ha arribat per la via de la immigració. Just en unes localitats que no havien experimentat els fenòmens migratoris previs, i les transformacions que hi estan associades, amb la mateixa intensitat que les regions metropolitanes del país.

Aquest viatge el fem per tal d’entendre el perquè dels recels. Perquè no es pot ignorar que els resultats de les urnes han fet aflorar un malestar derivat del rebuig de les conseqüències d’aquest canvi demogràfic, que alhora és necessari per a l’activitat d’una indústria molt potent que ha multiplicat per set les exportacions en dues dècades. Un conflicte en què conflueixen, alhora, les dificultats d’integració d’aquests nous veïns.

Que posem la lupa sobre aquest fenomen, en aquest territori, no significa que hi estigui passant una cosa excepcional. Aquest viatge debat permet analitzar, com un cas concret d’estudi, una cosa que està passant en molts altres llocs. Des de les zones d’agricultura intensiva al sud de la Península, on coincideixen la necessitat de mà d’obra poc qualificada per a les grans extensions d’hivernacles i l’auge del vot a Vox, fins a altres regions d’Europa, cada una amb les seves particularitats. Per aquest motiu, les conclusions a què es puguin arribar a partir d’aquesta mirada local poden servir per extrapolar-les, amb les degudes cauteles, a la resta del territori. ¿Quines són les causes d’aquest rebuig? ¿És possible sumar aquestes mans al sector productiu sense considerar-les al mateix temps integrants en peu d’igualtat del nostre teixit social? ¿El replegament identitari de comunitats migrades és una reacció a aquest rebuig o una causa? ¿Sobre quines bases s’ha de construir la integració, en definitiva: sobre el diàleg des de les diferències, des de la superació d’aquestes diferències o des de l’assimilació de costums i formes de vida? De les veus obertament i sovint vehementment discrepants que hem recollit sorgeix l’evidència d’una fractura. Intuir com s’ha de fer per estroncar-la i evitar que s’estengui passa per conèixer-la i reconèixer-la. I això farem durant les pròximes setmanes.