Ostatges de Puigdemont

El cicle electoral en conjunt ha sigut molt desfavorable per al partit independentista. En les eleccions municipals, fins i tot havent recuperat la segona posició, Junts no va ser capaç de mantenir el poder institucional en les diputacions, sent especialment dolorosa la pèrdua de Barcelona, així com la incapacitat, malgrat haver guanyat les eleccions, de recuperar l’alcaldia de Barcelona. La tendència descendent del partit es va veure confirmada en les eleccions generals, amb uns mals resultats que van quedar camuflats per la necessitat que de Junts tenia –i té– Pedro Sánchez, i en les eleccions al Parlament de Catalunya, veient-se àmpliament superada pel PSC, per molt que guanyés el seu particular pugna amb ERC, així com en les recents eleccions al Parlament Europeu, en què tan sols va obtenir un diputat. A conseqüència de tot això, Junts té en aquests moments la menor quota de poder de la seva història i les seves expectatives a curt termini de recuperar el Govern de la Generalitat, que cal recordar que va abandonar voluntàriament l’octubre del 2022 i amb una notable divisió interna, són escasses.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

Els mals resultats electorals i la pèrdua de poder és una cosa a què tots els partits s’han d’enfrontar en un moment o un altre i, en la major part dels casos, aquestes crisis s’intenten resoldre amb un relleu dels lideratges a qui s’atribueix el retrocés. El problema de Junts és que no pot fer ús d’aquest recurs per la seva particular situació, en què el seu màxim dirigent, Carles Puigdemont, no ostenta cap càrrec orgànic. Puigdemont es va comprometre no només a tornar per a la investidura, una cosa que va incomplir malgrat el seu fugaç retorn i la seva misteriosa desaparició, sinó també a abandonar la primera línia política si no resultava investit president de la Generalitat, una cosa de la qual de moment no hi ha notícies. Però la veritat és que resulta molt difícil imaginar que Puigdemont renunciï al lideratge informal de Junts mentre no es resolgui la seva situació personal, i això és una cosa que després de la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la llei d’amnistia al delicte de malversació i després de la seva nova fugida sembla molt complicat.

El destí de Junts està indissociablement lligat al de Puigdemont i per molta voluntat de canvi que hi hagi entre alguns dels seus dirigents ningú alçarà la veu contra el president destituït mentre la seva situació personal no canviï ni s’atrevirà a dir públicament el que tothom sap, i és que cada vegada és menys un actiu i més un passiu i com es va veure –o no es va veure en la seva tornada, perquè les càmeres es van cuidar molt bé d’ocultar-ho– cada vegada té menys capacitat de mobilització. Per això, mentre Puigdemont no renunciï, pocs canvis cal esperar del congrés de Junts.