¿Qui manarà en el sistema sanitari?

A partir del segle XVII, els metges monopolitzen pràcticament aquestes funcions: el metge té els coneixements i les habilitats en exclusiva, davant el pacient, que tan sols té el problema. Hi ha una asimetria d’informació, amb la qual cosa s’estableix una relació d’agència, en la qual el metge és qui decideix què, quan, com i quant cal fer al pacient.

Després de la II Guerra Mundial, l’Estat del benestar s’estén per la majoria de països desenvolupats, amb una notable intervenció estatal. L’especialització i la tecnologia, cada cop més complexes i cares, obliguen al treball en equip, i fan que els recursos sanitaris es concentrin i prenguin l’aspecte empresarial. Els metges passen a ser, majoritàriament, assalariats i sorgeix, amb potència, la figura del gestor, amb el qual els sanitaris han de compartir el poder. Han perdut poder, però no l’han perdut tot. Fins ara.

El primer quart del segle XXI ens ha portat una autèntica ruptura potencial en les relacions de poder en el sistema sanitari. L’aparició de la intel·ligència artificial (IA) aplicada en el camp de salut pot, i de facto ja ho està fent, canviar totalment el paradigma existent fins al moment.

Alan Turing, cap al 1950, va afirmar que «estaríem en el món de la IA quan un ésser humà no fos capaç de diferenciar si, interlocutant a través d’una computadora, parlava amb una altra persona o amb una màquina». ¿Hem arribat ja a aquest món de la IA? No hi estem tan lluny, i també en el terreny sanitari.

El nucli fonamental de la IA són els algoritmes, un conjunt d’instruccions que els ordinadors utilitzen per fer feines que requeririen l’ús de la intel·ligència humana, i ho fan aprofitant grans quantitats de dades (big data) per resoldre problemes i prendre decisions. Això ens permet, entre altres coses, automatitzar processos repetitius, agilitzar la presa de decisions, minimitzar temps d’anàlisi i incrementar la productivitat.

En el terreny sanitari la IA ens pot ajudar millorant la capacitat i rapidesa dels diagnòstics, aconsellant tractaments més adequats i més personalitzats, reforçant la recerca, millorant els processos de gestió i, fins i tot, potenciant el coneixement i la capacitat de decisió del ciutadà pel que fa a la salut.

Ara bé, els perills són també importants, especialment en la sanitat. L’OMS ha assenyalat la possibilitat de la utilització de dades errònies o esbiaixades que generin informacions inexactes o enganyoses; utilitzar informacions l’ús de les quals no hagi estat consentit prèviament i falta de protecció de la privacitat i la confidencialitat; i, finalment, però no menys important, el possible ús o cessió d’ús interessat de les grans multinacionals d’informacions no consentides que podrien implicar problemes o disfuncions en els usuaris del sistema, interferint, per exemple, en la contractació d’assegurances o cobertures sanitàries dependents del risc del pacient. La IA aplicada a la salut és considerada com de molt alt risc.

Notícies relacionades

Swifties, el poder dels fandoms

¿I ara què?

Gran part de les funcions de planificació, compra i part de la de provisió són potencialment assumibles per l’algoritme i, consegüentment, aquest és capaç d’establir el llistat de possibilitats i la seva priorització en les quals es basin les funcions d’autoritat i finançament, diluint el rol de gestors i professionals sanitaris. La IA pot assumir bona part del poder en el sistema sanitari.

¿Vol dir això que ens cal renunciar als avantatges de la IA en el camp de la salut? En absolut. Darrere dels algoritmes, en darrer termini, sempre hi haurà d’haver un humà. El que ens cal és, ja des d’ara, establir formes de control expert actiu i constant, protocols que garanteixin l’ús adequat de les dades, la transparència, l’equitat i l’ètica, i noves eines de governança capaces de fer que la IA sigui l’eina que realment ens pot ajudar. Fins i tot, la IA podria ser el vehicle per tal que la comunitat incrementés el seu poder en el si del sistema.