Llarena i Boye

S’ha escrit molt sobre els perfils professionals i personals d’un i altre. D’on venen i per on van. Se sap que Pablo Llarena coneix bé Catalunya. Gran part de la seva carrera professional l’ha passat entre la seva gent i també la personal i familiar. No és un jutge de la Meseta, com diria algun independentista, tot i que naixés a Burgos i es llicenciés a Valladolid.

Abans de l’octubre del 2017, el moment en què va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia General de l’Estat contra Carme Forcadell i els membres de la Mesa, el seu coneixement de la societat catalana era superior al de Gonzalo Boye. Aquest va néixer a Viña del Mar (Xile), va estudiar Ciències Polítiques a Alemanya, va arribar a Espanya a finals dels 80 i el 1992 va ser detingut i jutjat, i va passar 7 anys, 11 mesos i 23 dies a la presó acusat de col·laborar en el segrest d’Emiliano Revilla. La minuciositat del temps està extreta d’un dels seus llibres. Un espai temporal que va aprofitar per estudiar Dret a la presó per la UNED.

A hores d’ara es coneixen bé, pot ser que fins i tot es respectin, i actuen seguint el coneixement que té un de l’altre. És collita pròpia, però intueixo que primer es va prendre més seriosament Boye a Llarena.

A hores d’ara, i després de set anys d’escrits judicials i actuacions, el que existeix entre ells ja és un enfrontament professional obsessiu, que no desmereix ni va en contra dels interessos de l’Estat, al qual es deu la justícia del jutge, ni de la defensa de Puigdemont, en què es basa l’èxit de l’advocat, amb el gust, a més, de deixar en ridícul la justícia espanyola, sempre que Boye trobi la tortuositat per fer-ho.

Notícies relacionades

¿Com està el cotxe elèctric?

¿Per què no?

Utilitzo un argument de l’advocat descrit en el pròleg del seu llibre ¿Cloacas? Sí, claro (Roca Editorial, 2021). Situa allò del que era conscient en el moment de ser contractat per Puidemont. Tres qüestions. "1) Que tècnicament i professionalment era el repte més important a què es podria enfrontar qualsevol advocat; 2) que a mesura que anéssim guanyant batalles, se m’aniria fent pagar un preu cada vegada més car; i 3) que tot el que féssim i estem fent formarà part de la història de Catalunya, també de la d’Espanya i Europa".

Aquestes qüestions les podríem traslladar al jutge Llarena. El seu repte com a jutge és evident, el seu pagament ha sigut molt elevat, increpat per radicals al carrer o en restaurants, i marcada casa seva com la d’un enemic, i, finalment, els seus textos. També passaran a la història de la judicatura.