La Lluna, camp de batalla
Com en altres zones de la Terra, l’estratègia xinesa és apropiar-se i ampliar els beneficis estratègics i científics que deixa l’hegemonia nord-americana, i això dispara la rivalitat
Els espectaculars avenços tecnològics de la Xina i les seves ambicions espacials són un repte directe a la supremacia de llarga data dels EUA. La creixent rivalitat estratègica terrestre alimenta la carrera per la conquesta de la Lluna al segle XXI, que allotjarà la base per explorar Mart.
L’èxit històric de la Chang’e 6, que al juny va tornar a la Terra amb un carregament de dos quilos de roques i material extret de la cara oculta del satèl·lit, va fer sonar totes les alarmes a Washington davant l’evidència que el programa lunar xinès compleix sense retard els seus plans. Pequín preveu allunar dos astronautes abans del 2030 al pol sud lunar.
Després de la gesta de les missions Apollo de la NASA, que el 1969 van permetre a Neil Armstrong ser el primer terrícola que va trepitjar la Lluna, van portar 12 quilos de roques i van donar el triomf en la carrera espacial als EUA sobre l’URSS, ara assistim a una intensa competició entre l’Estació Internacional d’Investigació Lunar (EIIL) de la Xina i el programa Artemis dels EUA. Aquesta vegada no és només entre dues superpotències, sinó que cada una lidera una coalició de països per a la investigació i explotació lunar. Hongria va ser l’últim a afegir-se a l’EIIL, que té una vintena de socis i Rússia n’és la principal. Artemis aglutina gairebé tots els aliats occidentals i molts altres països.
"El somni espacial és part del somni de fer a la Xina més forta", va dir el president Xi Jinping després del retorn de la Chang’e 6. Pequín, que va posar en òrbita el 2021 la seva pròpia estació permanent espacial que va ampliant i en la qual es roten per viure els astronautes, va aprofitar el quasi mig segle d’abandonament de la Lluna pels EUA per emular la seva gesta. Com en altres zones de la Terra, l’estratègia xinesa és apropiar-se i ampliar els beneficis estratègics i científics que deixa l’hegemonia nord-americana, i això dispara la rivalitat.
Pequín preveu llançar la Chang’e 7 el 2026. La seva missió inclourà una sonda voladora per buscar gel mentre explora pous al pol sud lunar. En aquesta zona hi ha previst l’allunatge de la Chang’e 8 el 2028, els components de la qual s’incorporaran a l’EIIL. Les dues missions robòtiques prepararan l’arribada dels astronautes xinesos.
La missió Artemis 1 va orbitar la Lluna amb èxit el 2022, però la coberta tèrmica que protegia la càpsula Orió de la calor i la fricció amb l’atmosfera al descendir a la Terra "es va desgastar més del previst", segons la NASA. El megacoet SLS també està sent revisat, per la qual cosa l’Artemis 2, que al setembre havia de portar a l’òrbita lluna tres astronautes, s’ha retardat un any. Al seu torn, l’Artemis 3, que preveu portar quatre astronautes al pol sud de la Lluna, s’ha posposat al 2026. Aquests retards afecten el trasllat de materials i l’inici de la construcció de Gateway, la base lunar des de la qual partiran les futures missions a Mart.
La Xina va iniciar amb discreció el seu programa lunar, però els èxits obtinguts i l’anunci dels problemes dels EUA han envalentit a l’Administració Nacional de l’Espai de la Xina (CNSA, per les seves sigles en anglès), el subdirector del qual, Pei Zhaoyu, en un article publicat a l’abril, va afirmar que els EUA "no tenen un avantatge clar" sobre la Xina en termes de tecnologia i eficiència per a la utilització dels recursos lunars, objecte de la mútua rivalitat. El director de la NASA, Bill Nelson, va ser el primer a reconèixer que Pequín i Washington s’han embrancat en una "carrera espacial".
Notícies relacionadesA partir del 2035, la CNSA preveu un ambiciós pla d’infraestructures per posar en marxa "aplicacions d’enginyeria com la producció d’oxigen i aigua extrets del terra lunar", la recol·lecció de recursos minerals, entre altres de titani i ferro, molt abundants i necessaris per fabricar naus espacials, i la construcció d’una ciutat subterrània que faciliti viure a la Lluna. Els EUA han confiat a empreses privades part de les missions Artemis, amb SpaceX com a empresa dominant en coets, i d’altres que treballen en el desenvolupament de mòduls d’aterratge lunar, però no pot col·laborar amb Pequín. Una llei de 2011, coneguda com Esmena Wolf, prohibeix a la NASA la cooperació bilateral amb la Xina i les seves agències sense l’autorització del Congrés o de l’FBI, cosa que de facto ho impedeix.
La conquesta de la Lluna reflecteix la lamentable rivalitat que es viu a la Terra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.