M’importa una merda
L’altra nit, en un programa nocturn de la ràdio al qual telefona la gent per parlar de les seves coses, un home va explicar que un dia, cap a les tres de la matinada, havia tingut set i s’havia aixecat per anar a la cuina. Després d’abandonar el dormitori, va advertir amb sorpresa que aquell passadís no era el de casa seva. Va dubtar si tornar a l’habitació, però va confiar que el passadís estrany s’acabés convertint en el seu si hi persistia. El que va passar, no obstant, és que va ser ell que es va convertir en un altre, en un altre que sí que reconeixia el passadís com a propi. De fet, el va recórrer fins a la cuina per preparar-se una infusió de camamilla amb anís, a la qual era molt aficionat aquest altre en qui s’havia convertit.
–¿Però vostè com sabia que era un altre? –va preguntar la locutora.
–Perquè guardava un lleuger record del que havia sigut abans –va respondre l’home– i que de seguida vaig tornar a ser, ja que al tornar a l’habitació el passadís va tornar a ser el d’abans i jo també.
La locutora va dubtar si penjar-li, però va continuar donant-li corda.
–El millor –va continuar el subjecte– és que, al matí, al sortir de casa per treballar, vaig coincidir a l’ascensor amb el paio en qui m’havia convertit durant la nit, un veí que feia poc temps que vivia a l’edifici i amb qui encara no havia coincidit.
–¿I com va saber que vostè havia sigut ell durant una estona d’aquella nit?
–Per mera intuïció. Si tu has sigut un altre i et creues amb aquest altre que has sigut, el reconeixes a l’instant.
Hi va haver un moment de silenci durant el qual algú va tossir a l’estudi.
–¿I al final què? –va preguntar la locutora.
–Doncs bé –va continuar l’individu–, durant els dies següents vaig fer amistat amb el veí fins i tot aconseguir que em convidés a entrar a casa seva. ¿I sap què?
–¿Què?
–Doncs que tant el passadís com la cuina eren els que vaig veure en la nit de la camamilla amb anís, que va ser també el que em va oferir el veí.
Notícies relacionades–Doncs molt bé –va concloure la locutora.
–M’importa una merda que no s’ho cregui –va respondre l’oient abans de penjar.
