Eivissa del nord

La frase em convida a la reflexió després que el meu jo turista i senderista aquest any decidís renunciar a l’ardor del Mediterrani i traslladar-se al nord. Perquè tots som o hem sigut turistes, ja sigui de curt, llarg o mitjà recorregut, en algun moment de la nostra vida, cosa que convé recordar en ple debat sobre una massificació que afecta tots els territoris, encara que sigui en una gradació diferent.

Notícies relacionades

¿I un campionat del món de cúrling?

Els altres Errejón

Ningú dubta que el moment de repensar el turisme és ara, ni tan sols el mateix sector. Es tracta d’una activitat amb un impacte econòmic que no es pot menystenir, però que ha de ser sostenible i deixar una empremta més petita, tant en el medi ambient com en la població local. Convé una àmplia reflexió amb les aportacions d’especialistes, administracions públiques i agents econòmics i socials. Sempre serà millor que limitar-se a una mera successió de pedaços inconnexos per territoris o per segments d’activitat, com els pisos turístics.

Encara que és possible la imposició de restriccions, el meu jo turista prefereix la introducció de mesures positives que ja hi ha en països com Dinamarca. Refugi climàtic per als viatgers que fugen del sud, ha decidit implantar bonificacions als visitants que siguin respectuosos amb el medi ambient i demostrin que cullen les escombraries o viatgen en transport públic. Per prendre’n nota.