La política en bermudes

El polític de vacances deixa les empremtes digitals a la pantalla del telèfon mòbil, amb un rastre de crema bronzejadora. Mai hauria imaginat que enyoraria tant el poder, la bateria de telèfons del despatx per anacrònica que sigui, el bull de la política. Sí, només seran unes setmanes de vacances però ell se sent com el mico nu, a la vista de tots els conciutadans, amb gorra de beisbol i una llauna de cervesa a la mà. De sobte, tan sols és un individu més, part de la massa estiuenca. Sap que tot ciutadà pot fotografiar-lo amb el mòbil quan es grata el darrere.

Vagin on vagin els governants, alguna càmera els enxampa. Això si no són ells els que oportunament compareixen en bermudes en un xiringuito estibat de periodistes a l’hora de l’aperitiu amb anxoves. Cap polític aguanta més d’una setmana sense esperar que l’elogiïn en qualsevol digital. Convé passejar amb els fills, anar de bracet amb l’esposa, somrient entre banyistes amb ombrel·la.

Sobretot, compte amb els iots. Les anècdotes de polítics en iot són una serp d’estiu des de la transició democràtica. Compte amb les gorres de comodor de visera blanca. Com a màxim, embarcar en un veler d’eslora modesta i, així i tot, el més lluny possible de les càmeres de televisió i dels paparazzis. Cap geòmetra de la virtut pública ha aconseguit precisar el límit entre vida pública i vida privada però el cabal mediàtic s’emporta moltes coses per davant.

LOTS

Quines dimensions senzilles ha de tenir un iot per ser assequible a la vida degudament mesocràtica d’un estadista? Si tenim en compte la teoria de la classe ociosa, en un iot de projecció apreciable coincideixen el consum ostensible i l’emulació pecuniària. Va ser l’advertència d’Alfonso Guerra als seus companys del PSOE fa molts anys: a l’estiu el millor és quedar-se a casa amb la família i el càntir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Amb el seu iot Catalonia, Francesc Cambó navegava per l’Adriàtic. Llavors no hi havia paparazzis a l’aguait les vint-i-quatre hores ni programes de televisió dedicats a ficar el nas en la vida dels altres, o bé a inventar-la. Quin mal té passar una setmana convidats a bord d’un iot espectacular? Però la imaginació popular sospita que els magnats amb iot conviden els polítics per induir-los a afavorir els seus negocis o els seus interessos en el sentit més ampli. És que som molt malpensats.

De fet, els grans iots generen consum i llocs de treball. És una de les característiques del luxe. Ja molt vell i retirat de la política, Winston Churchill es deixava convidar per Onassis. El líder en l’ocàs s’entotsolava amb una copa de xampany Pol Roger a la popa del iot d’Onassis. Abans d’acceptar amistosament la invitació desinteressada a navegar en un veler, el polític no pot oblidar que ara toca aplicar les virtuts de l’austeritat. És millor abstenir-se i brindar amb còctel negre d’estiu o, si de cas, navegar en alta mar.