Intel·ligència artificial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

2
Es llegeix en minuts
Inteligencia artificial

Inteligencia artificial

Una de les àrees on la intel·ligència artificial pot tenir un impacte més substancial és la de la salut. Fa temps que en recerca biomèdica s’usa el seu immens poder de processar dades i extreure’n informació rellevant, i així s’avança més ràpid en la comprensió dels mecanismes biològics que s’amaguen darrere les malalties i en el desenvolupament de fàrmacs per tractar-les. Però, darrerament, ens estem adonant encara més de les seves immenses possibilitats perquè comencem a veure’n l’ús a prop del pacient.

Sembla que la IA podria ser molt útil per millorar els diagnòstics. Ja s’han desenvolupat algoritmes que poden processar imatges i identificar càncers amb tanta eficàcia (o més) que un oncòleg. Per exemple, a finals de l’any passat l’Imperial College de Londres va presentar una eina que ajudava a detectar un 13% més de càncers de mama ajudant als experts a interpretar mamografies. El mateix institut ha dissenyat un altre programa que troba càncers de pulmó malignes a partir dels nòduls que es veuen a les tomografies. I on segurament aviat hi haurà avenços importants serà en dermatologia, perquè la IA és especialment bona a l’hora d’identificar malalties a partir de fotos de la pell. De moment, encara no existeix cap algoritme aprovat oficialment per aquesta mena de tasques, tot i que proliferen apps no validades que prometen diagnòstics immediats directament als usuaris.

Cada cop veurem més implantació de la IA a l’àmbit sanitari. Amb la imminent generalització de la medicina de precisió, que farà que els tractaments es personalitzin segons les característiques de cadascú, la IA serà imprescindible per descobrir correlacions entre la quantitat immensa d’informació que tindrem de cada pacient i la biblioteca de fàrmacs disponibles. I fins i tot abans, trobarem moltes maneres d’usar algoritmes per facilitar la feina als professionals de la salut, sobretot en aquelles tasques on s’hagi de trobar sentit a un mar de dades.

Notícies relacionades

Per tot això, hem de celebrar l’arribada de la IA a l’atenció mèdica, però entenent bé quin és el seu valor real. La idea no ha de ser que s’ocupi d’interaccionar amb el malalt, perquè això reduiria la qualitat del tracte. La IA no té empatia. Hem d’evitar la distòpia que s’anticipa, en la qual tindríem dos nivells de sistema de salut: un amb metges pels qui tenen la capacitat econòmica de permetre-s’ho, i un per tota la resta, on les IA proporcionarien la primera línia d’interacció, com si fossin un servei d’atenció al client.

Ja s’ha vist que una IA pot treure una nota molt bona a l’examen MIR, però això no vol dir que els metges s’hagin de quedar sense feina, al contrari. La IA és realment útil quan s’usa per complementar, no per substituir. Els algoritmes poden fer que calgui invertir menys temps en operacions tedioses i mecàniques, que també és on cometem més errors, i així els professionals podran recuperar una part essencial de la medicina que, per culpa de les limitacions del sistema, hem anat perdent: el tracte humà del pacient.