Chamartín és una notícia falsa

Notícies relacionades

Swifties, el poder dels fandoms

¿I ara què?

Si tu que em llegeixes hi eres, a Chamartín, amb la vista clavada en els cartells lluminosos que anaven engrandint el retard a la sortida del teu tren a Valladolid Campogrande, fes cas de l’antic alcalde d’aquesta ciutat i admet la teva inexistència. Deixar d’existir hauria de ser una prioritat per als passatgers obligats a arrossegar-se exhaustos per aquest infern precàriament connectat a un altre infern dit Chamartín. Almenys, aquesta hauria de ser la decisió responsable dels passatgers més sanchistes, capaços de fer qualsevol cosa per defensar el Govern: fins i tot deixar de ser.

Sigui com sigui, i ja que negar l’existència d’una persona és difícil, però negar l’existència d’una multitud resulta directament heroic, Puenting va blindar l’argument amb tan fèrria voluntat com el seu càrrec: va afegir que la prova que el tren a Espanya va bé és que la gent utilitza molt el servei, i després va suggerir que qui es queixa pels retards, avaries i vagons sense climatitzar potser pensa que amb Franco el tren anava millor, ergo és feixista. Sobre el primer argument, caldria remarcar que també molta gent va a la sanitat pública i no implica que les llistes d’espera monstruoses siguin bon senyal, o que hi ha infinitat de nens escolaritzats i els barracons i les ràtios africanes no són la prova de la qualitat del servei; sobre el segon, cal recordar a Puenting que els trens també anaven millor amb el seu antecessor, també socialista, i per tant no cal remuntar-se al franquisme. Després, si tota contestació és aixafada per la màquina retòrica del ministre, quedarà en l’aire la pregunta: si els seus trens no van amb més retard, ¿quina necessitat tenia d’abolir el llegendari compromís de puntualitat de Renfe.