El lloguer, un problema massa crònic

Tot i que pugui existir una oferta que no arribi mai a anunciar-se als principals portals immobiliaris i que sigui intermediada per agències o particulars, és indiscutible que la disponibilitat és pírrica per a una ciutat com la capital catalana.

Notícies relacionades

Vueling 2221

L’embolic madrileny del PSOE

Aquest escenari és conseqüència de la inseguretat jurídica causada per la complexíssima regulació dels lloguers –amb límits als preus, però amb una casuística infinita– i pel temor dels propietaris a nous canvis normatius. Per esquivar qualsevol restricció addicional prefereixen prorrogar contractes vigents i eviten així incórrer en actualitzacions de les vivendes que no podran amortitzar-se. També s’estalvien les despeses de l’agència associades a un nou inquilí en un moment en què, tret d’excepcions molt tipificades, no poden apujar la renda. El cèrcol als grans tenidors d’immobles, que tenen mesures de contenció addicionals, també és darrere d’aquesta pronunciada reducció de l’oferta.

El problema del lloguer a Barcelona, que no s’ha de cronificar, requereix solucions estructurals que passen per construir nous habitatges assequibles i modernitzar el parc existent. L’esforç correspon tant tant al sector públic com a la iniciativa privada, que, a més, han de col·laborar. La decisió del Govern de comprar pisos a Criteria ubicats en zones tensades amb alta demanda per destinar-los al lloguer social va en aquesta direcció. Només una oferta més gran facilitarà l’imprescindible accés a la vivenda dels joves i les famílies amb menys ingressos.