Editorial

La intel·ligència artificial i la medicina

La IA pot aportar grans beneficis a la sanitat si es fixen controls en l’ús de dades i la presa de decisions

2
Es llegeix en minuts
La intel·ligència artificial i la medicina

La popularització de la intel·ligència artificial (IA) des del llançament de ChatGPT el 2022 ha anat acompanyada de prediccions sobre les amenaces que pot arribar a suposar tan exagerades com ho eren les expectatives creades per les grans companyies tecnològiques sobre les capacitats dels actuals models d’IA generativa que han desenvolupat i promogut. Sovint el resultat de les seves operacions és un simulacre d’intel·ligència, el resultat d’una interfície en forma de diàleg que expressa una més o menys refinada recerca de dades o una combinació d’imatges preexistents. Però la IA realment existent, abans de ChatGPT i sobretot en el futur, té moltes més prestacions potencials tot i que menys espectaculars. I un futur enorme com a eina de millora de la productivitat en múltiples sectors: un tren que un país com Espanya, on innovació i productivitat són dues de les principals rèmores del seu creixement econòmic, no pot perdre.

Molt abans d’aquest esclat de la IA, en el camp de la medicina, especialment en el de la investigació, s’han anat succeint avenços notables. Avui expliquem nombrosos exemples de com hospitals i el servei públic de salut estan utilitzant la IA, o desenvolupant-la, perquè aquestes capacitats reverteixin directament en el tracte dels pacients: des de facilitar la comunicació amb ells fins a fer més efectius els diagnòstics a través d’imatge, descarregar els metges de la tasca d’omplir historials mentre passen una consulta, comptar amb assistents virtuals per al seguiment rutinari de malalts crònics o gestionar la informació que es recull a les ucis ja plenament digitalitzades.

S’obre un horitzó de possibilitats i perills a evitar. No hi ha res que deshumanitzi la medicina si un metge està més pendent d’escoltar que de teclejar per emplenar un informe, mentre una IA analitza la conversa amb el pacient, per exemple, o que el seguiment virtual que s’ha convertit en un mur impenetrable sobretot per a la gent gran es transformi per facilitar una atenció més ajustada a les seves necessitats.

Però la IA en el camp de la salut també té riscos més grans que en altres àrees. El control de les dades no pot ser deixat en mans de les empreses que desenvolupen les plataformes tecnològiques genèriques i poden tenir altres interessos més enllà de l’atenció mèdica. Tampoc seria justificable un doble tracte en què l’atenció personal passi a ser un privilegi per a uns quants. Ni que els biaixos que alimentin les IA portin a aplicar criteris d’estricta rendibilitat a decisions mèdiques que han de tenir en compte molts altres factors.

Davant una tecnologia naixent, encara hauríem de ser a temps de desenvolupar els controls necessaris per garantir un control ètic de l’ús de les dades compilades i dels motius que faran prendre unes decisions o altres als algoritmes. No podem fiar als que hagin establert les regles de funcionament de la IA sense tenir en compte necessàriament criteris de servei públic en la presa de decisions. Sí que podem esperar que ajudi, als que han de prendre decisions de política sanitària i d’atenció mèdica, a fer-ho de manera més informada, més ràpida i més eficaç.