Festes segures

La contractació, específicament, de vigilants de seguretat privada ha sigut una novetat a les festes majors d’alguns municipis catalans aquest any. També, per primera vegada, a les festes de Gràcia. I a les festes de la Mercè, la despesa per a aquesta partida haurà augmentat un 40% entre l’any passat i aquest. Tot i això, l’increment d’hores contractades de seguretat privada ha sigut d’un 1,3% en cada un d’aquests anys i majoritàriament el sobrecost es deu a l’aplicació del nou conveni col·lectiu del sector. Una càrrega econòmica sobre els pressupostos de les festes populars que suposa una complicació especial per a associacions i petits municipis, precisament els que menys efectius policials poden desplegar quan l’assistència de públic és massiva. Perquè la seguretat a l’espai públic no pot dependre només d’un increment dels uniformes a la vista. A aquesta sensació d’inseguretat hi contribueixen factors diversos, des de l’increment de les agressions sexuals per i contra menors fins al vandalisme com a exhibició de desafiament o l’increment de la violència, cada vegada més amb ús d’armes blanques, que implica tant les baralles de carrer com els atracaments o altres delictes que deixen de ser menors. La violència al carrer va més enllà dels successos que envolten les manifestacions festives, i les arrels d’aquest fenomen no es poden enfocar únicament per la via del patrullatge públic o privat.

Avui també expliquem els diversos recursos desplegats per fer més segures les festes majors del barri de Sants. La Guàrdia Urbana desplega efectius, d’uniforme i d’incògnit, en carrers i espais festius. Patrulles mòbils recorren el perímetre i els accessos al transport públic per aconseguir garantir itineraris segurs. Però alhora punts violeta (i informadores d’aquest servei que recorren els carrers que estan de festa) fan una tasca de prevenció contra la violència sexual. Aquest desplegament ha de ser coordinat, amb cada element desenvolupant el seu propi paper. Ni els controladors d’accés han de ser utilitzats com a vigilants de seguretat a baix cost, ni la vigilància de seguretat privada ha d’assumir funcions de seguretat pública, ni tampoc han de ser una solució assequible a la falta d’efectius policials. Però sí un recurs auxiliar que detecti, controli i comuniqui què passa allà on els cossos policials no arriben a temps.