Joves que emigren sols

Fa poc el president de les Canàries alertava de la impossibilitat de garantir els drets de la infància migrada per la situació d’emergència que viu l’arxipèlag i reclamava una resposta urgent per als més de 5.600 menors que han arribat emigrant sols a les illes. Sempre parlem de nens, però en aquestes xifres també s’hi inclouen nenes que hi han arribat soles o mal acompanyades amb algun adult que no és el tutor legal, en una situació d’encara més vulnerabilitat i desprotecció. Els mitjans assenyalen que gairebé 200 nenes han arribat a les illes Canàries aquest any i 280 més estan tutelades per la comunitat canària. La majoria procedents del Senegal.

El Pacte Canari per a la Migració reclama repartir els i les menors que han emigrat sols i soles a les illes Canàries per les diferents comunitats autònomes. Una reivindicació que les darreres setmanes ha estat una de les notícies més destacades en relació amb el fenomen migratori. I l’ús polític partidista que diferents forces polítiques han fet del fet migratori s’han sumat al debat desviant l’atenció d’almenys cinc qüestions que són claus.

La primera és que no és possible negar-se a atendre els infants que arriben sols: n’hem de garantir els drets com a infants en el marc de l’Estat de dret i democràtic on vivim, aplicant la Convenció dels Drets dels Infants de Nacions Unides. L’acollida és una obligació de l’Estat que ha de poder aplicar conjuntament amb les comunitats autònomes.

La segona qüestió no és menor: el Govern canari parla de vulneració de drets, de manca de recursos i de personal. Però com s’està abordant aquesta situació més enllà del repartiment? Les Canàries, Ceuta, Melilla i Andalusia són la porta d’entrada a Espanya i a Europa, i l’Estat i les institucions europees hi han de poder donar resposta, garantint els drets bàsics més enllà de la lògica del control de fronteres. Altres comunitats són territoris de pas i/o d’acollida on finalment s’estableixen els i les menors, i no tots i totes entren per la frontera sud espanyola. Cal abordar el fenomen en tota la seva complexitat.

Una tercera reflexió: novament, el discurs està contaminat per paraules com "col·lapse", "cronificació", "crisi", "drama" i "integració". Sense qüestionar la crítica situació del sistema d’acollida canari, cal contextualitzar les dades estadístiques, dimensionar correctament els recursos i abordar la planificació necessària entre tots els agents socials implicats. La migració infantil és un fenomen de caràcter estructural que no acabarà si no s’aborden altres problemàtiques polítiques, socials, econòmiques i culturals.

Noies vulnerables

En quart lloc: per què no es parla més de l’augment de les arribades de les noies i l’extrema vulnerabilitat que pateixen? Són un percentatge menor, però no una realitat que s’ha d’ignorar. Quan parlem de xifres simplifiquem la realitat i deshumanitzem d’una forma desoladora.

Notícies relacionades

¿I un campionat del món de cúrling?

Els altres Errejón

Finalment, una cinquena qüestió clau per incloure en el debat: solament parlem d’aquests infants quan el sistema no sap abordar les problemàtiques associades a la seva arribada i els situem com el problema. El conflicte, la crisi, les situacions de carrer, el drama envaeixen el discurs polític i social i construeixen l’imaginari col·lectiu de la població. En reclamem la integració, però no parlem de la inclusió real de tants i tantes joves que sí que han aconseguit assolir un projecte migratori amb èxit, formant-se i participant del mercat de treball tot i les dificultats.

En aquest marc, les entitats socials tenen un paper clau i un repte molt important, fent molta pedagogia de la realitat d’aquests menors, de la seva tasca i de les dificultats existents per atendre els seus drets bàsics. La prioritat hauria de ser garantir la dignitat d’aquests infants. Entitats com la Fundació Pere Tarrés tenen projectes que treballen des de l’atenció especialitzada per a aquests i aquestes joves més enllà dels 18 anys, acompanyant-los en el camí cap a la inclusió real a la nostra societat.