Tardor política, tardor calenta

A punt de començar allò que se’n diu el curs polític, alguns indicadors permeten intuir quins seran els grans hits de la temporada. A Catalunya no hi ha dubte que, més enllà dels primers mesos del Govern Illa, seran els dos congressos previstos, el de Junts a l’octubre, i el d’ERC al novembre, els grans protagonistes de la tardor, no endebades marcaran a foc el full de ruta d’ambdós partits. El de Junts es preveu més plàcid que el d’ERC –si no surten esculls imprevistos–, i, previsiblement, s’aclarirà el paper que vol jugar Carles Puigdemont en els propers temps. En aquest punt, les dues preguntes són claus. La primera, saber si Puigdemont tornarà a ser el president del partit, més enllà de l’autoritat que ha mantingut sense ser-ho. I la segona, si farà un rol actiu de cap de l’oposició o, com podria ser, relegarà aquesta funció a Albert Batet i ell es dedicarà a reactivar i liderar el moviment independentista per tot el territori, aliè a la vida parlamentària i colze a colze amb les entitats civils. President del partit i líder del moviment, una doble condició que, si es concreta, té una pregona significació política. Al capdavall, el retorn definitiu del President a l’exili canviarà el paradigma a Catalunya. En tot cas, no s’esperen gaires turbulències en un congrés en què ningú no discuteix el seu paper de lideratge. Puigdemont a banda, també s’espera que sigui el congrés en què s’afinaran els perfils ideològics, sovint massa desdibuixats.

Al Congrés d’ERC, en canvi, les turbulències poden arribar a categoria d’huracà si la guerra oberta entre el junquerisme i l’antijunquerisme, sorollosa des de fa mesos, però obertament declarada des del juliol, no baixa de decibels. Sigui com sigui, els republicans afronten un congrés d’enorme importància que no només haurà d’escollir un nou lideratge, sinó també decidir de quina manera reflota un vaixell que naufraga des de fa tres eleccions. Pel camí, haurà de ratificar o desmentir el rumb dels darrers temps marcat per la direcció, obertament favorable a les aliances amb les esquerres espanyoles, i decididament allunyada de les unitats independentistes. Serà, doncs, el congrés en què es respongui la gran pregunta: qüestió nacional o qüestió ideològica; independència o federalisme; més a prop de Comuns o de Junts… En tots els casos, impossible l’equidistància. Tot i que, a mesos vista, sembla previsible que guanyi l’estratègia actual i ERC es mantingui en posicions allunyades de l’independentisme –ni el sector Junqueras, ni el sector Rovira difereixen d’aquesta posició–, no es pot descartar un debat encès i un gir de guió. Els mals resultats que l’abraçada de l’ós socialista li han provocat a ERC poden tenir pes en la balança.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Si a Catalunya el panorama estarà mogut, el retorn al cole polític a Espanya serà un terratrèmol, amb la justícia provocant tots els xocs tectònics. D’una banda, hi haurà la pugna entre el Constitucional i el Suprem arran de la llei d’amnistia que, per molt que s’ajorni, ha de tenir resolució els propers mesos. Sens dubte, la batalla Conde Pumpido-Marchena mourà tot el taulell i les fitxes determinaran la política a Catalunya. De l’altra banda, augmentarà el setge contra Pedro Sánchez en dos fronts, el de la seva dona, Begoña, i el del cas Koldo-Ábalos, amb alguna ramificació cap a Illa, segons les gorges pregones de Madrid. I, com és evident, tota l’oposició, tant la política com la mediàtica, aprofitarà l’ofensiva judicial per fer explosionar el govern. A hores d’ara és impossible saber si tots aquests afers judicials poden arribar fins al punt d’una imputació a Sánchez –que és l’objecte de la cacera– o si aquests globus inflats durant mesos acabaran petant. En tot cas, està clar que el PP, Vox, els jutges, Aznar i la resta de sospitosos habituals no deixaran la presa fàcilment. Si, al final, tot això arribés al punt d’una imputació, el debat del suplicatori de Sánchez al Congrés seria un festival. Què faria Junts? Què faria el PNB? Què…? Acabi com acabi, res fa preveure una tardor tranquil·la. Tota l’ofensiva contra Sánchez es concentrarà en els propers mesos, i només poden passar dues coses: que en surti viu, i es reforci; o que no se’n surti.

Puigdemont i Sánchez: aquests seran els protagonistes i aquestes seran les incerteses.