Preparar-se per a les pròximes sequeres

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va informar ahir del conjunt de mesures contra la sequera estructural del nou Govern. En destaca la continuïtat en els criteris generals, la incorporació de noves mesures no previstes fins ara, amb una inversió addicional de 1.000 milions d’euros, i la falta de definició, encara, sobre algunes mesures per encarar situacions d’emergència en les quals ara no ens trobem (però en les quals ens podem trobar immersos de nou a no gaire llarg termini si no plou a la tardor).

La concepció circular del cicle de l’aigua, en la qual no es fia el subministrament de les grans zones urbanes a l’estat dels embassaments, ha sigut assumida lentament durant aquest període, i ara se n’amplien els objectius fins al 70% del consum. Aquest canvi de mentalitat ha obert les portes a tècniques davant les quals fins ara hi havia reticències, com la regeneració de les aigües residuals, o a girar la vista a recursos que fins ara estaven infrautilitzats. Els plans comunicats ahir inclouen un nou pas en aquest sentit, un minitransvasament de les aigües residuals de la zona del Besòs, on després d’un tractament inicial es tractaran per viatjar fins a les instal·lacions de depuració del Llobregat, però encara només per ser abocades al riu Llobregat i engrossir així el cabal que finalment és captat i potabilitzat. Aquesta operació encara no suposa implantar el consum directe d’aquesta aigua. Però és una mesura a la qual hauríem de continuar acostant-nos gradualment.

A més de la incorporació als plans del Govern d’una nova dessalinitzadora a la Costa Brava, en el full de ruta contra la sequera anunciada ahir destaquen dues mesures, no pel fet que hi hagi una decisió presa sobre aquestes sinó perquè han deixat de ser descartades: la instal·lació d’una dessalinitzadora provisional al port de Barcelona i la possibilitat d’interconnectar les xarxes de subministrament d’aigua de les àrees de Tarragona i Barcelona, per fer possible el consum per part d’aquesta última del cabal aprovat i no utilitzat del minitransvasament de l’Ebre. Argumentar que encara no se n’ha parlat perquè són solucions a situacions d’emergència i per tant ara encara no és necessari abordar-les no és un argument gaire convincent: com va passar en l’últim punt àlgid de la crisi hídrica, es va fer evident que la seva execució era massa lenta per a un desplegament immediat. No és estrany que el nou Govern encara no hagi considerat oportú pronunciar-se sobre una iniciativa controvertida. Però ja hem comprovat que esperar a tenir l’emergència a les portes no és precisament aconsellable.