A veure si es desperten
L’últim que els talibans han prohibit a les dones és la veu. Ja no poden utilitzar-la, al carrer almenys. Aviat se’ls penalitzarà parlar també a les cuines en les quals pretenen recloure-les. Potser no triguen a declarar il·lícit el fet de néixer dona, perquè hi ha deliris que no tenen fre, només accelerador, d’aquí ve el seu perill. Ho sé perquè soc una mica delirant, tot i que he trobat la manera de viatjar de les meves fantasies extàtiques a la realitat, i viceversa, sense que cap contamini l’altra. És part de la feina del novel·lista.
Les novel·les, que en gran manera són al·lucinacions controlades, s’escriuen de vegades en situacions extremes. Amb un fill malalt a l’habitació del costat, per exemple, de manera que t’has de desplaçar de la fantasia del relat a la realitat del xarop per a la tos en qüestió de segons.
Notícies relacionadesResulta convenient, en fi, distingir quan es troba un en el deliri i quan en la realitat. En el moment en què els dos territoris es confonen estàs perdut, estem perduts. La nit passada, per exemple, vaig somiar que m’havia deixat barba. I que no m’agradava perquè, lluny d’ocultar-me el rostre, paradoxalment, el deixava al descobert. La barba, en fi, em proporcionava un aspecte una mica facinerós que constituïa la condició veritable de la meva ànima. En el somni, pensava en persones que se l’havien deixat últimament, potser per tornar-se d’altres, i el que els passava en canvi era que, sense adonar-se’n, es tornaven ells mateixos. Em va venir a la ment, de manera especial, un conegut que lluïa des de feia mesos una bonica perilla que li allargava el rostre de forma quixotesca, o això creia ell, i que, a la llum de l’oníric, denunciava un intent fallit de superioritat intel·lectual.
Preocupat per la meva pròpia barba, en fi, em vaig aixecar de matinada disposat a afaitar-me-la i a l’arribar davant el mirall vaig advertir que no la tenia. Durant uns minuts vaig confondre el deliri somiat amb la realitat real. Doncs això és el que els passa als talibans, que estan portant a la realitat, per mitjà de la força bruta, el somni boig de construir una societat composta únicament d’homes barbats. Com algú no els desperti o no els pari, acabaran penjant les dones d’una grua pel fet de ser-ho.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
