Poli bo, dolent, pitjor

Seria desitjable més contundència contra les pomes podrides

Juan Fortuny de Pedro

Sense notícies de les condecoracions de Juan Fortuny de Pedro, de 66 anys, comissari provincial de la Policia Nacional jubilat el gener del 2023 després de 44 anys de carrera, en els quals va arribar a ser el número dos del cos a Catalunya. Com es recordarà, la setmana passada va matar la seva exnòvia i la seva exdona a dues localitats diferents i després es va suïcidar. No vull ni opinar dels perfils que se li van fer posteriorment a la massacre, sobre el seu "irreprotxable full de serveis", el seu "caràcter reservat" però "afable" i l’homenatge que se li va dispensar quan va penjar les botes (l’arma, desgraciadament, la va conservar). Pel que sembla, molt va sorprendre al seu entorn que un professional tan gran en realitat fos un assassí múltiple. Això no diu gran cosa de l’olfacte dels membres de les forces de l’ordre que el van envoltar aquelles quatre dècades d’un acompliment que va incloure la lluita contra la violència de gènere. Va ser després del minut de silenci per una de les seves víctimes, les dues dones empoderades i amb caràcter que van voler decidir sobre la seva relació i el seu destí pagant-ho molt car, quan van preguntar al delegat del Govern en aquesta comunitat pels reconeixements que en dates recents es van atorgar al funcionari públic (ordre del Mèrit Civil, Creu del Mèrit Militar), si els hi retiren. Amb to contrariat va comentar que l’esmentat tràmit requereix el seu temps i que s’ha d’estudiar com fer-ho. Llàstima que el terrorisme masclista no descansi durant el ferragosto, com els nostres pròcers. Haurem d’esperar que la burocràcia es torni a posar en marxa al setembre per veure si l’Estat continua honrant l’individu que va deixar cinc orfes i va segar les vides de la Pilar i l’Àngels, que així es deien, o el desposseeix dels immerescuts honors que continua ostentant. Qualsevol cosa que no sigui treure’ls-hi de manera fulminant, amb un decret o amb la fórmula que calgui, ja que no crec que ningú en el seu seny plantegi un recurs, és un insult directe a les immolades, als que les ploren i a totes les dones. Molta més s’ha afanyat l’Ajuntament de Lleida, que l’endemà de cometre’s el doble crim va iniciar els tràmits per desposseir-lo de la Medalla de Santa Cecília per mèrits professionals amb distintiu blanc que la Guàrdia Urbana li va atorgar el 2015.

Notícies relacionades

Masclisme transversal

¿Què hauria passat si una dona arriba a executar fredament dos policies? Segur que la reacció no hauria resultat tan cautelosa. Seria desitjable una mica més de contundència contra les pomes podrides del cistell, tot i que sigui per tornar a les ciutadanes la confiança en els cossos de seguretat que han de vetllar per la seva integritat i la de tots. En els tristos llistats de feminicidis se solen trobar casos protagonitzats per guardians de la llei i aquest any tampoc n’és una excepció. Al juny, un policia local retirat de 56 anys es va suïcidar després d’assassinar i decapitar la seva dona, de qui estava en tràmits de separació, a Madrid. Fa unes setmanes, un ertzaina va ser detingut després d’atacar amb un ganivet la seva dona i les seves filles. Mesos enrere s’havia canviat de sexe, tot i que no de nom, en el registre civil, cosa que ha dificultat el seu processament per violència de gènere. No tots es comporten com els àngels custodis que van jurar ser, cosa que només demostra que el masclisme és una amenaça transversal que corromp fins i tot els més preparats per detectar el mal i combatre’l.

Temes:

Govern

Inicia sessió 0 Comentaris

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot