Bielorússia agreuja la guerra d’Ucraïna

Al posar a l’abast de la seva artilleria objectius de primer ordre, incloses Kíiv i el mausoleu nuclear de Txernòbil, la mobilització bielorussa augmenta els riscos d’una implicació directa en la invasió d’Ucraïna. Al tenir frontera amb tres socis de l’OTAN i de la Unió Europea –Letònia, Lituània i Polònia– alimenta els temors dels aliats occidentals. Perquè malgrat que Bielorússia ha reiterat en bastantes ocasions que no vol implicar-se en la guerra d’Ucraïna, n’ha format part diverses vegades amb accions pròpies de l’anomenada guerra híbrida –interferència a les xarxes de dades, estimulació de fluxos migratoris amb direcció a Polònia– i l’acumulació de tropes en curs al costat de la frontera ucraïnesa no deixa lloc a dubtes.

Lukaixenko necessita manifestar-se amb unes decisions aparentment pròpies perquè ningú posi en dubte el seu ancoratge en el poder i Rússia necessita una operació amenaçadora per a Ucraïna per tal de contrarestar la pèrdua del control de més de mil quilòmetres quadrats a la regió de Kursk. En última instància, per al nacionalisme expansiu que encarna Vladímir Putin resulta humiliant la primera ocupació de territori rus des del final de la Segona Guerra Mundial, i les maniobres bielorusses són útils perquè Volodímir Zelenski hagi de sospesar el cost estratègic que pot tenir desviar recursos amb caràcter preventiu a la frontera nord. La pressió permanent de Rússia sobre el Donbàs i la relació d’efectius tres a un a favor de l’invasor obliga a aquesta reflexió.

És més que possible que Zelenski hagi sotmès a consulta dels seus aliats la incursió en territori rus. El seu objectiu manifest és disposar d’una posició de força o d’equilibri en el camp de batalla si en algun moment s’obre la negociació d’una treva, una cosa de moment impensable. Però Bielorússia agreuja els riscos inherents a aquesta operació mitjançant l’ombra d’una nova amenaça que imposa noves obligacions: que l’Exèrcit ucraïnès, sempre escàs de recursos, hagi d’atendre dos fronts i redoblar la vigilància en un tercer. Un possible canvi en el paisatge que no fa més que abundar en la tossuda realitat que, després de dos anys i mig de guerra, ha quedat reiteradament demostrat que Rússia i els seus adlàters disfruten d’un marge de maniobra molt superior al d’Ucraïna, sempre al fil de la navalla i amb una capacitat de resistència limitada a l’envergadura del compromís occidental per repelar la invasió o si més no contenir-la.