Acostar posicions sobre immigració

Aquest ha sigut, de fet, l’objectiu de la visita que el president del Govern, Pedro Sánchez, ha fet els últims dies a Mauritània, el Senegal i Gàmbia, i que, no obstant, ha generat controvèrsia pels atacs del PP, i un líder, Alberto Núñez Feijóo, que va veure en les primeres paraules de Sánchez una crida a l’arribada massiva de migrants. Ben al contrari del que el president aparentment buscava, i una relliscada perillosa en un terreny que de vegades sembla acostar el PP a les posicions xenòfobes de Vox.

Fins i tot amb recels, les declaracions de Sánchez al final del seu viatge, parlant de deportar els que arriben irregularment i en línia amb el que estan dient altres líders europeus d’esquerra –l’alemany Scholz i el britànic Starmer–, sembla haver obert la possibilitat, encara remota, per a un acord entre els dos grans partits. És ben sabut que per molt que s’intentin controlar, les allaus migratòries continuaran existint mentre les condicions de vida als seus països no millorin, ho demostra la manera en què aconsegueixen, per exemple, saltar tanques cada vegada més altes. Però la contractació en origen i el retorn una vegada acabat el període laboral contribuirà, sens dubte, que aquestes arribades irregulars es vagin encarrilant.

Convé, per tant, que el PP i el PSOE evitin situar el seu enfrontament en aquest àmbit i es plantegin seriosament la recerca d’acords per reformar la llei d’estrangeria, de manera que explorin solucions a un fenomen difícil, gairebé impossible de frenar, i que no desapareixerà per art de màgia. És per això, precisament, que la unitat dels partits centrals del sistema, a la qual s’han d’afegir les comunitats autònomes, és tan necessària per fer front als problemes derivats d’aquesta immigració desordenada. Ara mateix, les Canàries i Ceuta, amb governs en què, per cert, hi ha el PP, es troben desbordades per l’arribada massiva de menors. A les Canàries n’hi ha prop de 6.000 i en la reunió que van mantenir el juliol el Govern i les autonomies es va donar sortida només a 347. En el seu cas, al ser menors sols, la llei impedeix la deportació. Només hi ha la solidaritat de tothom per assegurar-los una vida digna aquí. Es requereixen aliances per reformar les lleis, però mentre arriben, la situació de les Canàries no pot esperar, cal resoldre-la ja, sense condicionar-la a un pacte més ampli i sense utilitzar-la com a moneda de canvi de res.