El dúmping i el cafè per a alguns

A Espanya hi ha dos models de finançament autonòmic: el comú i el foral. El sistema singular solidari, que per al PSOE és una cosa i per a ERC una altra, no existeix. El sistema de finançament comú, en el qual hi ha Catalunya, va ser modificat pels acords entre Pujol i Aznar per permetre la investidura del segon. Aquest argument ha sigut esgrimit per Sánchez per treure-li ferro a la seva claudicació davant els independentistes, però la comparació no és admissible. Aznar, efectivament, va cedir, però va donar les mateixes possibilitats a un extremeny, a un aragonès i a un murcià que a un català.

El 1996, la cessió de la capacitat normativa del 50% de l’IRPF es va fer a totes les comunitats del règim comú i ara el concert, o com se li vulgui dir, només incumbeix a Catalunya. El que al seu dia es va veure com una fita descentralitzadora ara es vol revertir, perquè algunes comunitats utilitzen la seva capacitat normativa per suavitzar l’elevada pressió fiscal i això no agrada ni als nacionalistes ni a l’esquerra.

No és cert que hi hagi comunitats que fan dúmping, ja que totes apliquen tipus dins dels gravàmens permesos, i tan fals és que Madrid fa dúmping perquè el seu tipus impositiu és més baix que el català com que Catalunya fa dúmping fiscal a La Rioja i al País Valencià perquè aquestes comunitats tenen un gravamen superior al català.

Notícies relacionades

¿I ara què?

Només queda el buit a Gaza

És molt possible que quan Pujol va arrencar a Aznar la cessió del 50% de l’IRPF ni li passés pel cap que alguna comunitat autònoma utilitzaria aquesta potestat per abaixar impostos i no per apujar-los. El problema, avui, és que algunes comunitats utilitzen les seves competències federalitzadores a priori tan del gust dels socialistes, per aplicar polítiques fiscals atractives per a la inversió i el desenvolupament econòmic.

La injustícia de l’acordat resideix en donar-li a un més independència tributària mentre l’hi treus als altres.