El dúmping i el cafè per a alguns

A Espanya hi ha dos models de finançament autonòmic: el comú i el foral. El sistema singular solidari, que per al PSOE és una cosa i per a ERC una altra, no existeix. El sistema de finançament comú, en el qual hi ha Catalunya, va ser modificat pels acords entre Pujol i Aznar per permetre la investidura del segon. Aquest argument ha sigut esgrimit per Sánchez per treure-li ferro a la seva claudicació davant els independentistes, però la comparació no és admissible. Aznar, efectivament, va cedir, però va donar les mateixes possibilitats a un extremeny, a un aragonès i a un murcià que a un català.

El 1996, la cessió de la capacitat normativa del 50% de l’IRPF es va fer a totes les comunitats del règim comú i ara el concert, o com se li vulgui dir, només incumbeix a Catalunya. El que al seu dia es va veure com una fita descentralitzadora ara es vol revertir, perquè algunes comunitats utilitzen la seva capacitat normativa per suavitzar l’elevada pressió fiscal i això no agrada ni als nacionalistes ni a l’esquerra.

No és cert que hi hagi comunitats que fan dúmping, ja que totes apliquen tipus dins dels gravàmens permesos, i tan fals és que Madrid fa dúmping perquè el seu tipus impositiu és més baix que el català com que Catalunya fa dúmping fiscal a La Rioja i al País Valencià perquè aquestes comunitats tenen un gravamen superior al català.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

És molt possible que quan Pujol va arrencar a Aznar la cessió del 50% de l’IRPF ni li passés pel cap que alguna comunitat autònoma utilitzaria aquesta potestat per abaixar impostos i no per apujar-los. El problema, avui, és que algunes comunitats utilitzen les seves competències federalitzadores a priori tan del gust dels socialistes, per aplicar polítiques fiscals atractives per a la inversió i el desenvolupament econòmic.

La injustícia de l’acordat resideix en donar-li a un més independència tributària mentre l’hi treus als altres.