Cayucos i ganivets

Les recents eleccions europees les va guanyar la coalició de populars, socialistes, liberals i ecologistes que aposta per la immigració. Però l’extrema dreta va pujar perquè també genera rebuig en sectors de la població que se senten amenaçats pels canvis. El consens europeu (no el del 2015 de Merkel sinó el del 2024 d’Ursula von der Leyen) és que la immigració és necessària –i el principi humanitari, irrenunciable–, però que ha de ser més controlada. Només els bonistes il·lusos ho discuteixen perquè no fer-ho bé va comportar que l’extrema dreta de Meloni mani a Itàlia.

A França Marine Le Pen va perdre el juliol passat, però amb més del 30% dels vots va ser sense discussió el primer partit. A España Vox és el tercer –i pressiona el primer, el PP– i a Alemanya l’extrema dreta pot guanyar aquest diumenge les eleccions en dos lands de l’Est, Turíngia i Saxònia.

A Espanya la immigració il·legal a les Canàries s’ha més que doblat en els primers vuit mesos del 2024 per la fugida de la Guerra Civil a Mali. I hi ha 5.000 menors no acompanyats que han de ser traslladats a la Península, però falta un pacte entre el Govern i el PP per reformar la llei d’estrangeria. A Ceuta la situació empitjora i en els pròxims mesos es tem un augment de cayucos. Per això Pedro Sánchez ha viatjat a Mauritània, Gàmbia i el Senegal per reforçar el control policial i a canvi oferir acords d’"immigració circular" amb contractes temporals (i compromís de retorn) per treballar a Espanya.

El PP l’acusa de l’efecte crida. La preocupació per la immigració ja és la quarta segons el CIS i el PP no vol deixar camp a Vox. I contra Sánchez, que diu haver erigit un mur contra la dreta reaccionària, respon amb el "fot-li canya fins que parli" per fer-lo caure. I el gran soroll de Madrid, que el president Clavijo (Canàries) qualifica de tòxic, no ha baixat fins que Sánchez ha dit que "és imprescindible el retorn dels que han arribat irregularment a Espanya perquè aquest retorn trasllada un missatge desincentivador, clar, nítid i contundent a les màfies. I als que han de posar-se a les seves mans".

El PP parla de rectificació i el PSOE la nega, però tots dos van votar a l’abril a favor d’una iniciativa legislativa popular per regularitzar milers d’immigrants irregulars. I ara Vox ataca el PSOE i el PP per animar la invasió d’Espanya.

Anem cap a Alemanya. El divendres 23 d’agost un immigrant sirià, que tenia una ordre d’expulsió ben ferma a Bulgària (d’on venia) des de fa més d’un any, va apunyalar i va matar tres persones i en va ferir vuit més en unes festes a la ciutat renana de Solingen. La commoció ha sigut immensa perquè l’Estat Islàmic ha reivindicat l’atemptat per venjar els palestins de Gaza. Munició per a Björn Höcke, el líder l’extrema dreta a Turíngia, que proclama que tots els altres partits han convertit Alemanya, sense permís de ningú, en un país multicultural al qual diumenge els electors poden posar punt final.

Notícies relacionades

Swifties, el poder dels fandoms

¿I ara què?

Que l’extrema dreta de l’AfD guanyés, i potser pogués governar per primera vegada un o dos dels 16 estats de la República Federal, seria un gran cop a l’estabilitat alemanya. Per això el canceller Sholz i Friedich Merz, líder del CDU, estan pactant per endurir les lleis sobre els irregulars i la possessió de ganivets. I divendres, 28 afganesos van ser retornats al seu país –per primera vegada des de la tornada al poder dels talibans– en un avió contractat per Qatar, que ha sigut mediador. Hi ha hagut protestes, però Sholz ha sentenciat: "Tot immigrant condemnat només ha d’esperar que Alemanya el deporti".

Una fermesa més gran davant els immigrants irregulars condemnats sembla ara imprescindible als partits alemanys per frenar l’AfD, que exigeix deportacions massives. I tot Europa està pendent dels resultats de diumenge a Turíngia.