VIDA SANA
Gent que critica l’esport
En la societat actual, és comú trobar persones que critiquen els que dediquen part del seu temps a fer exercici físic. Se’ls titlla d’obsessionats, vanitosos o egoistes. No obstant, ¿és just jutjar algú per tenir cura de la seva salut? ¿És més lloable dedicar hores al sofà, a la televisió o al menjar porqueria? La resposta és clara: no. En lloc de menysprear els que són disciplinats en la seva rutina d’exercici, hauríem d’admirar la seva constància, ja que s’esforcen per mantenir-se sans. És fàcil criticar els altres quan no compartim els seus hàbits, però és important recordar que cada persona té les seves prioritats. D’altra banda, lloar aquells que són sedentaris no és l’actitud correcta. La falta d’activitat física i el sedentarisme són factors de risc per a nombroses malalties.
Sincerament, crec que hauríem de fomentar la importància de portar una vida saludable. No es tracta de jutjar, sinó d’animar tothom a cuidar-se el cos i la ment a través de l’exercici físic. Tots tenim la capacitat de canviar hàbits, només fa falta motivació i constància.
Així que la pròxima vegada que senti la temptació de criticar algú per fer exercici, recordi que cada persona té dret a elegir com cuidar-se. I que el més important és mantenir un equilibri entre cos i ment, i disfrutar d’una vida plena.
Campió sense límit
Per a la immensa majoria dels lectors és un complet desconegut. No se li ha dispensat el tractament mediàtic d’esportistes de llegenda, com Pau Gasol, Rafa Nadal o Carolina Marín, per citar alguns exemples més destacats. No obstant, en la seva especialitat reuneix un palmarès únic, insuperable. Ho ha guanyat tot des de l’any 2007. Fa uns dies es va proclamar campió mundial de trial. És el seu títol 35è. És el pilot de Piera Toni Bou. Un campió sense sostre que mereix ser reconegut amb tots els honors.
Ser adolescent
Quina difícil elecció. Ser adolescent és complicat, les hormones voletegen, hi ha els primers amors i desamors i esperen amb ànsia complir els 18 anys i només els faltava decidir què estudiar. Cada any, entre el 30% i 40% dels universitaris canvia de carrera durant els primers semestres.
Notícies relacionadesEl sistema educatiu és igual per a tothom fins a passar l’ESO, després tot es bifurca. ¿Batxillerat o formació professional? Aquest pas ja és complicat, es troben amb la primera elecció que marcarà el seu futur. Els que elegeixen una FP es decanten per la branca o l’especialitat que ells trien, reben una formació teòrica i pràctica, i al final poden optar per entrar en el món laboral o bé continuar augmentant els seus coneixements. ¿Però què passa amb els alumnes que escullen el batxillerat?
Cursen unes assignatures depenent de l’especialitat triada i, a l’acabar, han d’elegir entre desenes de carreres. ¿Quin acostament han tingut als diferents graus universitaris? ¿Com poden saber si la seva elecció ha sigut la correcta? Ja és difícil ser adolescent, no hauríem de sumar-los a cegues una decisió tan difícil. Se’ls hauria d’acostar més les sortides professionals després dels diferents graus. Guiar-los més; així hi hauria menys canvis i penediments.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
