Homèrics o estrafolaris

El ‘breakdance’ dels Jocs, una competició sense suc ni bruc

1
Es llegeix en minuts
Homèrics o estrafolaris

Al llarg d’un llarg mes d’agost sense escriure, tens temps de fixar-te en assumptes molt transcendentals i molt banals. Acumules a la nevera productes que són frescos en el moment d’entrar-hi i que, al cap dels dies, deixen anar aquell suc desagradable de les menges que es fan malbé. Em passa, per exemple, amb el julivert. Quan en tinc, imagino tot de picades i amanides que el vegetal ha de culminar amb una mica d’all trinxat. Després, les restes del julivert, perdut en el marasme del frigorífic, són patètiques desolacions quotidianes que acaben al cubell de les deixalles biodegradables.

Notícies relacionades

L’estiu té això. Si et despistes, tot allò que era verd i esponerós s’acaba florint. Encara amb algunes branques comestibles, però, el julivert que he anat acumulant aquest mes m’ensenya que hi ha espais per a la reflexió, tot i que la notícia hagi caducat. Els Jocs Olímpics, per exemple. La introducció estrafolària del breakdance, una competició sense suc ni bruc, en el programa de París’24 ens obliga a pensar sobre l’absurditat de qualsevol esport. Potser se’n salven els que reflecteixen pràctiques immemorials, ara educades i regides per unes regles. Córrer, posem per cas. Qui corria més de pressa salvava la vida. O qui saltava més enllà del precipici. O qui era capaç d’aixecar una pedra que obstruïa el camí. O qui nadava perquè era necessari i útil. O qui demostrava ser més fort que l’oponent. És a dir: atletisme, natació, halterofília, boxa.

La resta, en el moment en què es van crear, eren tan absurds, inútils i estrafolaris com ara ho és el breakdance. Fer giragonses, xutar una pilota, dipositar-la en una cistella. Els únics detalls que separen la beneiteria, que és una conseqüència del tedi, de l’excel·lència i la bellesa són la història i els codis. Si l’esport és reglat i té pedigrí, gaudim de les heroïcitats i en fem literatura. I, tot i això, encara ningú no m’ha sabut explicar com és que la petanca, l’hoquei sobre patins i el noble joc de la botifarra no són disciplines olímpiques.

Temes:

París