Editorial
Llops solitaris i lluita contra el terrorisme
El ressorgiment de les accions individuals és un repte per a la seguretat, tot i que sigui un símptoma de debilitat
L’assassinat de tres persones per un seguidor d’Estat Islàmic a la ciutat alemanya de Solingen ha tornat a posar a l’agenda de seguretat l’actuació dels anomenats llops solitaris, terroristes que actuen pel seu compte, seguint la crida a "matar infidels i causar el màxim terror". La seva capacitat per causar mal sol ser menor de la que tenen els terroristes quan actuen en grup, com va passar amb l’atemptat de les Torres Bessones, la massacre d’Atocha a Madrid o l’atemptat de la Rambla de Barcelona. Com passa amb els llops, els terroristes també són més perillosos quan actuen en grup que quan ho fan en solitari. El que passa és que l’actuació d’un terrorista individual com el sirià Issa al-Hassan, protagonista de la matança de Solingen, és més difícil de predir, i causa terror social precisament per això. A més de nous arguments que, com veiem en les eleccions en dos lands alemanys aquest cap de setmana, són susceptibles de ser explotats per l’extrema dreta.
Per molt que aquest ressorgiment dels llops solitaris sigui en el fons una mostra de debilitat de les organitzacions gihadistes, la seva actuació interpel·la les forces de seguretat. Actuar contra terroristes aïllats sempre ha suposat un maldecap per a la policia. Els dos casos més cèlebres, el del Timothy Mac Veigh, un veterà de la guerra del Golf que va matar 168 persones a Oklahoma, i el d’Anders Brievick, un ultranacionalista noruec que en va matar 74 més, proven la dificultat de preveure aquestes barbaritats. Aquestes dificultats s’han accentuat com a conseqüència de les facilitats que ofereixen algunes xarxes socials per recollir informació sobre tecnologies del crim, buscar suports i multiplicar l’impacte del delicte. Els cossos de seguretat es troben amb dificultats per rastrejar aquestes xarxes, en particular Telegram, que ofereix un alt nivell d’encriptació. La batalla contra el terrorisme, i en particular contra els llops solitaris, gihadistes o d’altres conviccions, es lliura avui, en bona mesura, en el control de xarxes com Telegram, el CEO del qual ha sigut encausat per oferir impunitat a criminals i terroristes.
En els últims vint anys, la lluita contra Estat Islàmic (Daesh) i les seves franquícies ha progressat. Va ser derrotat a l’Iraq i, en bona mesura, a Síria i a l’Afganistan, on disposava d’unes bases d’actuació que permetien preparar accions d’envergadura. No obstant, en aquest últim país ha rebrotat, i constitueix una amenaça per a Àsia central, i s’ha expandit d’una manera alarmant al Sahel i a l’Àfrica subsahariana, aprofitant la condició d’estats semifallits d’alguns països. En conseqüència, la lluita antiterrorista ha de plantejar-se, alhora, disminuir la capacitat que continuen tenint l’EI i els grups associats, i detectar els llops solitaris disposats a causar el terror. Aquesta lluita s’entaula a tres fronts simultanis: l’acció policial, en el marc de la Coalició Global contra el Daesh, la col·laboració amb els països en els quals els gihadistes busquen una nova implantació, mitjançant programes de desenvolupament i educació que els treguin suports socials, i una actuació diplomàtica que posi fi al conflicte de Gaza, els 40.000 morts del qual són utilitzats, de manera malintencionada però eficient, per part del Daesh, per encoratjar l’actuació llops solitaris com el de Solingen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
