Alerta al cor d’Europa
La victòria electoral obtinguda pel partit d’ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) en les eleccions de Turíngia, completada amb un segon lloc a l’estat veí de Saxònia, és certament històrica. És la primera vegada, des de la guerra, que una força política alemanya amb llaços ideològics amb el passat nazi del país guanya unes eleccions. Des del final de la guerra, la dreta alemanya havia estat sempre liderada pels democristians de la CDU, que ahir van quedar en segon lloc a Turíngia i primers a Saxònia, amb un punt i mig d’avantatge sobre l’AfD. En termes europeus, la victòria de l’AfD, completada per la derrota del partit socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz i per la irrupció d’una nova força política, BSW, que es declara d’esquerres però comparteix amb l’AfD una política antimigratòria i filorrusa, encén més d’una alarma. L’únic que relativitza la dimensió del que ha passat aquest cap de setmana és el fet que la població dels dos estats suma menys del 8% de la població alemanya. Les pròximes eleccions a Brandenburg, i les legislatives federals de l’any vinent, permetien mesurar l’abast real d’aquest auge extremista i populista.
Aquesta radicalització política té algunes causes específiques que tenen a veure amb la pertinença dels dos estats a l’Alemanya comunista fins a la caiguda del mur de Berlín. Malgrat les ingents inversions portades a terme a l’antiga Alemanya de l’Est, la seva població considera privilegiada la part occidental del país. Una cosa semblant va passar en l’anomenat cinturó de l’òxid nord-americà, integrat per obrers blancs víctimes de la crisi industrial que van votar massivament per Donald Trump. També cal tenir en compte la falta de tradició democràtica d’una societat devastada ideològicament per la dictadura comunista.
No obstant, la victòria de l’AfD s’alimenta del mateix material incendiari que va contribuir a les que van obtenir Giorgia Meloni o Marine Le Pen: les dificultats de la Unió Europea per donar respostes convincents als reptes que planteja la immigració per a sectors socials dominats per la por i la falta de perspectives de promoció social i econòmica. La utilització malintencionada de les xarxes socials –en aquest cas, amb motiu de l’assassinat de tres persones a Solingen per part d’un refugiat sirià– va encendre la metxa d’un foc que també és latent en la majoria dels països europeus. La lliçó és clara: bé està que es mantingui un cordó sanitari que impedeixi l’arribada de l’AfD al govern de Turíngia, però no n’hi ha prou. Fa falta treure a l’extrema dreta l’aliment que li proporciona la falta d’un política migratòria consistent per part de la UE, posant l’accent en mecanismes legals d’arribada dels immigrants. Fa falta també més rigor en l’àmbit de la seguretat, per evitar que aquest sigui el camp abonat de l’extrema dreta. Només així s’aconseguirà frenar un fenomen que podria posar en entredit la democràcia a Europa i que pot ser utilitzat per Vladímir Putin, la carrera del qual va començar precisament a Dresden, la capital de Saxònia, com a agent del KGB.
