L’enigma de l’FP
El progrés de qualsevol societat requereix una formació professional que permeti als joves adquirir habilitats pràctiques i coneixements avançats en àrees tècniques. A més, l’FP ha de servir als estudiants com a via d’accés al mercat laboral, i contribuir a reduir l’abandonament escolar i l’atur juvenil. Alhora, ha d’ajudar a pal·liar la falta de treballadors dels sectors productius. Espanya va considerar l’FP com una formació de segona durant massa temps, però ara ja li comença a donar el seu lloc. Les seves titulacions són cada vegada més demandades al mercat laboral per ser més eficaces en el trànsit cap a l’ocupabilitat.
Però queda molt per fer, com demostra el que ha passat a Catalunya, on 31.000 alumnes que havien fet la preinscripció per al sistema públic d’FP pel curs 24-25 no tenen plaça assignada en les seves 10 peticions. Hauran d’esperar la repesca per optar a algunes de les 10.000 vacants disponibles –que ningú va voler–, a les quals s’uniran les places que deixin lliures els que finalment no materialitzin la inscripció. La repesca serà el 12 de setembre, amb el curs ja començat.
L’Administració i la comunitat educativa han d’avaluar el que ha passat en un any en què s’ha donat més pes a les qualificacions en l’adjudicació de les places. Però no hi ha dubte que convé avançar el procés de matriculació i reduir la burocràcia perquè els alumnes sàpiguen què estudiaran abans d’estiu. A més, com diu la patronal Pimec, seria desitjable més coordinació amb la preinscripció universitària, per frenar la duplicitat de peticions i que el que de veritat vulgui estudiar FP, ho faci. També caldria analitzar la disparitat entre l’oferta i la demanda. ¿Per què ningú va voler les 10.000 vacants? ¿Per desinterès, per falta de capacitat o per problemes de mobilitat geogràfica, alguna cosa que amb formació online es podria combatre? Tot un enigma per resoldre i molta feina per endavant.
