Ruiz-Kaiser i La Caixa
Josep Vilarasau. /
El 1976, quan Josep Vilarasau va ser nomenat director general, la Caixa de Pensions (La Caixa) ja era la primera caixa de Catalunya i d’Espanya. A Catalunya llavors n’hi havia 13 i avui només en sobreviu una. Transformada en una fundació que és la propietària d’un gran hòlding, Criteria, un dels principals actius del qual és CaixaBank, el primer banc a Espanya. Han passat gairebé 50 anys. És un altre món. Recordo que llavors, tret de dos telefonistes, a La Caixa només hi treballaven homes. Hi havia secretaris, no secretàries, i l’arribada d’unes 30 noies –en la primera oposició convocada per Vilarasau– va ser gairebé un terratrèmol. Però també germinava la modernitat. Joves empleats que treballant havien fet Econòmiques. I ja disposava del més modern equip informàtic d’Espanya.
La llegenda diu que quan van arribar els comercials d’IBM, Jesús Ruiz-Kaiser, l’únic cap que parlava prou anglès, va ser l’encarregat d’atendre’ls. ¿Com l’impetuós Ruiz-Kaiser va aconseguir que el director i tradicionalista Enrique Luño Peña, nomenat el 1939 a l’acabar la guerra, fes una inversió tecnològica més gran que la de tots els bancs? El recordo poc després –quan vaig treballar a La Caixa– entossudit a comprar caixers automàtics a la japonesa Fujitsu, l’única que els fabricava compatibles amb les famoses llibretes d’estalvi.
I defensava que per introduir-les, fins a certa quantitat, no s’havia d’exigir PIN. ¡Una barbaritat, donarem diners a qualsevol que robi una llibreta! Responia que, en cas contrari, moltes de les clientes no les utilitzarien perquè no sabien res de pins. O que l’apuntarien en un paper al moneder i si els robaven encara seria molt pitjor. És clar, Ruiz-Kaiser generava polèmica.
Notícies relacionadesL’he recordat ara quan Isidre Fainé m’ha comentat amb tristesa que Ruiz-Kaiser ha mort aquest estiu als 94 anys. I em diu que sense la base informàtica que va impulsar i que ja existia –abans que arribessin Vilarasau, Fornesa i ell mateix– la gran expansió de l’entitat amb la diversificació de productes comercials i la seva fàcil distribució per la xarxa de tot Espanya hauria sigut impossible. Sense aquesta base la primera caixa catalana no hauria sigut mai el primer banc d’Espanya, desmentint allò de la ineptitud financera dels catalans. Per Fainé, l’esperit social de la Caixa de Pensions que va fundar Francesc Moragas el 1905 i l’abraçada a la modernitat són la clau de la pervivència de la institució.
Som al 2024, amb guerres –Ucraïna, Gaza– i problemes econòmics. ¿Com serà el futur? Fainé contesta amb calma. Sí, és un món complicat, però els països –malgrat tot– tiren endavant. Veig el futur amb raonat optimisme. Tenim el primer banc d’Espanya amb Gonzalo Gortázar, un gran directiu al capdavant, el primer hòlding espanyol amb més de 29.000 milions d’actius i en creixement amb el nou conseller delegat Ángel Simón, i som la primera fundació espanyola, molt respectada al món. Tinc confiança... això sí, treballant..
