Més d’un mes després que els nous vocals del Consell General del Poder Judicial prenguessin possessió del càrrec –una fita històrica després de més de cinc anys de bloqueig per culpa de les intransigències partidistes– i després de nombroses reunions infructuoses, finalment els nous vocals han arribat a un acord per designar el seu president. Per primera vegada serà una dona, la magistrada Isabel Perelló, que trencarà per primera vegada el sostre de vidre en la carrera judicial, en la qual les dones ja són majoria tot i que aquesta realitat no s’havia reflectit encara a dalt de tot de la cúpula.
La bona notícia no ha de fer passar per alt que la resolució hauria d’haver sigut més àgil, i més tenint en compte el retard acumulat en la renovació de l’òrgan. Tampoc que el procés d’elecció ha posat de manifest de nou, fins a l’últim minut, que continua vigent la lògica dels blocs, tot i que aquest cop no hagi sigut practicada pels partits sinó pels mateixos vocals acabats de designar. Perquè no s’ha d’oblidar que el sistema d’elecció dels vocals ha seguit la lògica tradicional, és a dir, un repartiment de contingents de vocals que satisfacin el PSOE i el PP, tot i que en aquesta ocasió, com a novetat, no es feia formalment extensiu l’acord entre els partits a l’elecció del president sinó que es reconeixia que aquest seria nomenat per part dels seus membres, que és exactament el que contempla la llei.
Els successius vetos creuats entre els candidats a president preferits per part dels diferents partits han impedit el nomenament d’aquestes persones. I que això hagi conduït a l’elecció d’una candidata capaç de recollir suports transversals, com ha passat amb Perelló, seria digne de celebració si no fos perquè aquests vetos han reproduït el clàssic i pervers enfrontament de blocs ideològics conservador i progressista.
Ara el CGPJ, ja a ple rendiment i a les portes de l’obertura de l’any judicial, l’imminent esdeveniment que ha accelerat el final d’aquest pols, ha de recuperar el temps perdut i complir sense més dilació les seves funcions, en particular fer els nomenaments que permetin cobrir les nombroses vacants existents en els diversos nivells del poder judicial i que impedeixen que aquest poder pugui actuar amb normalitat. Però a més el consell té encomanada una altra funció, segons es desprèn de l’acord entre el PP i el PSOE que va permetre procedir a la renovació els seus membres. Es tracta de l’encàrrec d’elaborar una proposta de reforma del sistema d’elecció dels vocals de procedència judicial, que hauran de ser aprovats per una majoria de tres cinquenes parts del CGPJ i traslladats a les Corts Generals i al Govern. La petició resulta insòlita perquè no és missió del CGPJ proposar modificacions legislatives –amb aquesta finalitat ja hi ha el poder legislatiu i el poder executiu– però la iniciativa pot tenir la virtut, a fi de satisfer el quòrum requerit, de portar a la generació d’amplis consensos. I això és justament el que resulta desitjable per garantir un funcionament òptim de l’òrgan rector de jutges i magistrats, acords al marge dels blocs ideològics perquè això contribuiria a fer que el poder judicial fos percebut i actués com un poder independent de les majories ideològiques o partidistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
