Posar els llums llargs
Creixem més que Europa, però aquest creixement es caracteritza per ser més de caràcter extensiu, basat en l’augment de la quantitat d’ocupació, que intensiu, basat en la millora de la productivitat
Posar els llums llargs
L’economia espanyola continua donant bones notícies en l’inici del curs escolar, malgrat que el context internacional no li és del tot favorable. Els Estats Units estan en desacceleració i la zona euro no acaba d’arrencar, llastada per la debilitat d’Alemanya i França. Les últimes dades publicades d’inflació i creixement, tant a Europa com als EUA, apunten a una relaxació de la política monetària en els pròxims mesos. La Reserva Federal podria iniciar la baixada de tipus d’interès al setembre, unint-se així al Banc Central Europeu, que ja els va abaixar al juny. Els analistes descompten dues baixades de tipus en el que queda d’any als dos costats de l’Atlàntic, cosa que ajudarà a sostenir l’activitat econòmica la tardor i l’hivern vinents.
En aquest context, l’economia espanyola continuarà destacant per ser una de les que més creix a Europa el 2024, gairebé quatre vegades més que la mitjana de l’eurozona (2,5% davant un 0,7%, segons les últimes previsions). La inèrcia del creixement és molt gran, sobretot quan es basa en el sector serveis, i en especial el sector turístic, que és molt intensiu en ocupació. Segons la WTTC (Consell Mundial del Viatge i el Turisme), a Espanya es preveu que el creixement del sector turístic dupliqui el creixement del conjunt del PIB d’aquí al 2034 (2,4% davant l’1,2%). No obstant, la producció industrial i les exportacions espanyoles ja estan acusant l’estancament de l’economia alemanya i l’onada de proteccionisme que frena el comerç mundial. Els resultats de les eleccions nord-americanes, el 5 de novembre, també influiran en el comportament de l’economia i la geopolítica mundial.
Els llums curts, per tant, ens avancen una evolució econòmica positiva, almenys durant l’any vinent. No obstant, l’economia requereix una anàlisi de llums llargs que no es fixi únicament en el creixement del PIB sinó en el benestar econòmic de la població. L’indicador que millor ens permet mesurar aquest benestar econòmic és el PIB per habitant (o renda per càpita). I és aquí on trobem un dels principals reptes que ha d’abordar l’economia espanyola en els pròxims anys.
Si el creixement acumulat del PIB a Espanya des de finals del 2019 fins a mitjans del 2024 és del 4,7%, el PIB per habitant només ha augmentat un 1,5%. Això es deu que la població ha crescut en aquest mateix període un 3,2%. En el mercat laboral passa una cosa similar. Tot i que el nombre d’ocupats ha arribat a una xifra rècord de 21,7 milions en el segon trimestre del 2024, la taxa d’atur encara se situa per sobre de l’11% (la més alta de la zona euro), a causa de la gran entrada de noves persones actives en el mercat laboral (la majoria, estrangeres). En resum, creixem més que Europa, però aquest creixement es caracteritza per ser més de caràcter extensiu (basat en l’augment de la quantitat d’ocupació) que intensiu (basat en la millora de la productivitat).
Quan analitzem el consum privat, les xifres són menys favorables. En els últims quatre anys i mig el consum ha crescut només un 0,8% acumulat, davant el 4,7% del conjunt del PIB; però el consum per càpita encara se situa un 2,4% per sota del nivell de finals del 2019. La inflació i els alts tipus d’interès han afectat el consum, mentre que les exportacions (sobretot de serveis) i el sector públic han sigut els grans protagonistes de l’impuls del PIB en els últims anys.
Aquestes dades explicarien per què, malgrat els bons resultats econòmics, la percepció ciutadana és menys optimista, segons mostren les enquestes de confiança. Hauríem de deixar de banda la complaença de les bones dades a curt termini, i posar els llums llargs per aconseguir reduir la bretxa que ens separa dels nostres socis europeus en productivitat, cosa que ens permetria convergir en renda per càpita i salaris. Si som capaços d’oferir als nostres joves més benestar econòmic, frenaríem la fuga de talent i, amb això, entraríem en un cercle virtuós de talent, innovació i competitivitat que ens aproximaria als països del centre i el nord d’Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
