La segona fugida de Puigdemont
La versió que va donar Turull a Can Basté sobre la segona fuga de Puigdemont no cola. Està plena d’imprecisions i de situacions poc lògiques que tenen com a objectiu buscar argumentar per què Puigdemont es va volatilitzar de sobte, almenys de l’ull de les càmeres de televisió.
L’aparició festivalera i de xou de Carles Puigdemont pels carrers que envolten l’Arc de Triomf va ser seguida per milers de televidents. Va ser un matí, el del 8 d’agost, ideal per a aquells que viuen la política com un espectacle, d’aquelles jornades d’abans on el dia històric sempre era una possibilitat. Els debats al Parlament del 6 i 7 de setembre, el setge a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre, la vigília i l’1 d’octubre, i així un llarg etcètera que va tenir com a clímax d’agitació les revoltes als carrers per la sentència de l’1-O.
Així que aquell dijous d’agost era propici per esmorzar davant de la tele i mirar. Observar sense que se sàpiga que ets tu. Gran part del procés s’ha fet així. Ser-hi sense ser-hi, però a primera fila.
Doncs aquell matí vam observar l’escenari perquè el líder parlés i que, davant la incògnita sobre si s’hi presentaria o no, de sobte la seva aparició rockanrolera donava l’espectacle requerit. Va sorgir envoltat d’alguns desconeguts, després es va saber que eren mossos afins, i junt amb Jordi Turull.
És interessant observar el rostre del secretari general de Junts en aquell moment. Pot ser que fos l’únic que sabés què estava a punt de passar. Tenia una cara descomposta, i no per la calor. Descomposta i trista. Després es van afegir a aquesta comitiva el president del Parlament, Josep Rull, Antoni Castellà, Laura Borràs i d’altres més, junt amb el sempre pròxim Gonzalo Boye.
Quan va finalitzar el discurs en aquest escenari, es va sentir per megafonia un anunci: "Ara acompanyarem el Molt Honorable a les portes del Parlament". El missatge als assistents era clar i es produïa en el moment en què Puigdemont ja estava entrant a l’interior d’un cotxe estacionat a la sortida del pàrquing que l’avinguda té sota els seus peus.
Les evidències mostren que Puigdemont no tenia previst fer un discurs a la Cambra catalana. La seva idea era fer-hi acte de presència i anar-se’n, i enganyar tothom sobre la intervenció en el ple. I així una comitiva de diputats de Junts van fer de reclam dirigint-se al Parlament sense saber-ho, mentre el seu advocat Boye i el seu equip se situaven a les portes de la institució, esperant el Wally de la jornada. Però no hi va arribar.
Notícies relacionadesQue durant aquell dia va passar per tres pisos o se n’anés a Waterloo a la tarda o l’endemà, és el de menys. El fonamental és que la seva intenció era no assistir al ple d’investidura de Salvador Illa, com s’havia compromès amb els seus.
No obstant, obrint el zoom pot ser que tot hagi sigut beneficiós per a les intencions dels que volien investir el candidat socialista. Amb Puigdemont detingut, la cerimònia política hauria sigut retorçada, com amb ardor d’estómac. Ara, la pax catalana sembla estendre’s.
