¿Em vas trucar?

De tant en tant, truco a la meva mare per telèfon i no respon. Passen unes hores, o un dia sencer, i res. Llavors, torno a trucar. Si per casualitat l’agafa, no em resisteixo a comentar que el dia anterior vaig intentar parlar amb ella sense èxit. Gairebé sempre al·lega el mateix: "¿Em vas trucar? Ah, doncs no em va sonar el telèfon". És estrany. Tot i que el més interessant no rau en quina versió desprèn més credibilitat, sinó en el fenomen, absolutament comú, de la falta de resposta.

Quan una persona mira de posar-se en contacte amb una altra, i aquesta no atén la trucada, o no respon als missatges o els mails, el silenci que s’aixeca entra elles adquireix ràpidament caires molestos, si no nerviosos, aflictius, escandalosos.

Fa una setmana vaig escriure un missatge a una amiga per saber com li havien anat les vacances i si ja havia tornat. Encara no ha respost, ves a saber per què. Potser ja no respon, almenys fins a la pròxima vegada que li escrigui. No m’ho prenc malament: altres vegades és el meu silenci el que s’instal·la entre els dos. Crec que tots, en algun moment, ens hem situat en els dos bàndols. Hem ignorat i hem sigut ignorats en algun grau, expressament o obligats per les circumstàncies. D’altra banda, una setmana sembla molt de temps, però farà cap a sis mesos que vaig escriure un mail a una altra amiga, també sense aparent fortuna.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

La interpretació del silenci és un exercici que ni tan sols em passa pel cap portar a terme: condueix al desànim la major part de les vegades. Pot derivar en uns angles infinits. A més, mig any tampoc és tant de temps, tot i que, per ser francs, ho sembla. Fa tres anys vaig bloquejar dues persones perquè m’escrivien sense parar, sovint afegint enllaços a articles que, per descomptat, no m’interessaven en absolut. Alguns dies, per curiositat, els desbloquejo temporalment, i descobreixo amb admiració que continuen escrivint-me i enviant-me porqueria, i torno a bloquejar-los, sense dir res.

El que hi ha darrere d’un missatge que es queda sense resposta és un misteri al que únicament s’hauria de replicar fent, al seu torn, cas omís del missatge que un altre t’enviï a tu.