Finançament: consens i serietat

Parlant un parell d’hores abans, a l’Institut Cervantes, el president Sánchez va afirmar que totes les comunitats autònomes rebrien més recursos, d’acord, per dir-ho així, amb les seves necessitats i, en tot cas, més dels que van rebre durant els mandats del PP. Tampoc hi ha res a objectar a aquest objectiu, tenint en compte el creixement de la població i de les necessitats en els últims anys. La qüestió, una vegada més, és saber com s’aconsegueix. Des del punt de vista econòmic, sense trencar les regles financeres a què Espanya està obligada. I des del punt de vista polític i territorial, si no existeix un consens suficient. No serà un objectiu fàcil. I s’ha d’abordar amb més serietat que amb pressions, desitjos o ambigüitats. El debat ve amb el llast de suposats avantatges atorgats a Catalunya per obtenir els suports necessaris a la investidura d’un president socialista. No obstant, per difícil que sigui, tots els partits –començant pel PSOE i el PP– s’haurien de centrar en allò que és essencial per aconseguir el millor finançament possible per a tothom amb criteris d’eficiència i solidaritat que permetin als ciutadans disposar de serveis públics de proximitat i eficients.

Després de mesos d’incomunicació amb la majoria dels presidents autonòmics, Sánchez va anunciar la seva disposició a rebre’ls a la Moncloa. És una bona notícia. Com ho és també que es comprometés a celebrar la Conferència de Presidents. Les entrevistes i la Conferència haurien de servir per fugir de polèmiques nominals sobre la naturalesa de l’acord subscrit a Catalunya, i per donar al país un missatge de confiança i unitat entorn de la necessitat de millorar els serveis que presten totes les administracions de l’Estat.