Generació Z i ocupació

Per tant, la problemàtica no rau tant en el treball –que més o menys hi és– sinó, tal com indiquen les dades, en la manca del treball estable i estructural –la xacra de la temporalitat contractual– que obliga literalment a malviure les persones que ara, amb comptagotes, per edat i generació els toca incorporar-se al mercat de treball i que no saben si demà hauran d’anar a la feina o, pitjor encara, si en trobaran, malgrat estar qualificats. No és hàbil conformar una societat mitjançant l’abús de l’accés als subsidis. Només cal veure l’SMI (15.856 euros anuals), que acumula un creixement del 54% respecte a l’any 2018 no soluciona pas –ni de bon tros– les necessitats vitals de les persones joves que somien a emancipar- se i crear el seu propi projecte vital.

De manera que un arquetip basat en la supervivència fiscal per a les empreses –és prou rellevant observar l’increment trimestral de les prestacions per desocupació– i les poques oportunitats que poden oferir les mateixes corporacions fa que, en conjunt, sigui un còctel molotov per atraure –per autopista– el fracàs en majúscules.

D’aquí la gran importància del blindatge de les organitzacions empresarials i les relacions laborals que haurien d’esdevenir, sense cap mena de dubte, assumptes d’Estat –però sempre des d’un prisma òpticament responsable i independent dels colors polítics–, fet que permeti establir marges reals que siguin previsibles per la gestió eficient de les millores en les polítiques actives d’ocupació del present i del futur –lluny de confrontacions– que, evidentment, no es fonamentin en clau de subsistència –com s’ha fet fins ara–, sinó en una amplificació de totes aquelles plusvàlues a favor de l’empresariat, que és qui crea els llocs de feina, per millorar la cadena de valor en tant que l’oferta i la demanda. Això vol dir més polítiques fiscals i tributàries, en general, a favor de l’empresari i, alhora, pel mateix camí millorar les condicions adjuntes laborals dels empleats.

No cal oblidar que les relacions laborals sostenibles en el temps són aquelles que representen en l’equació els valors de l’ètica, la legalitat i la fiscalitat justa per fer que el talent jove i el ‘know-how’ no acabi marxant a altres països estrangers. La fuga del talent és un desafiament global. Només la desacceleració econòmica s’avalua, en pèrdues, amb quasi uns 155 milions d’euros, dada que representa un 40% més que el 2019.

Notícies relacionades

L’error convergent

Talent Arena, formant talents digitals

Caldrà veure si pel nou Departament d’Empresa i Treball i de la mà de l’Acord de Govern 242/2023, del 23 de novembre, que va encarregar al Departament d’Economia i Hisenda la famosa proposta de finançament singular per a Catalunya, a la pràctica procura sobre aquesta qüestió i, igualment, inverteix de manera evident a revertir la xacra de la temporalitat dels contractes laborals dels joves.

Des de l’Àgora Jove Relacions Laborals de Catalunya, una entitat privada que defensa els interessos laborals del professionals joves, som optimistes i estem convençuts que els consensos entre patronals, sindicats i governs han de fer possibles grans reformes importants per aquests pròxims anys amb una clara vocació de millorar la projecció econòmica del joves en el país. Mentrestant, nosaltres seguirem apostant per un futur una mica millor.