Res és el que sembla

¿Qui és Diego Rubio i per què l’han nomenat?

1
Es llegeix en minuts
¿Qui és Diego Rubio i per què l’han nomenat?

El més rellevant d’aquesta última crisi de govern de Pedro Sánchez és la sortida d’Óscar López de la Moncloa, on era el cap de gabinet del president, i l’ascens, per substituir-lo, de Diego Rubio, un brillant historiador acadèmic de 38 anys. A diferència d’Iván Redondo, López (company de fatigues de Sánchez des que tots dos eren joves ajudants de Pepe Blanco a la secretaria d’organització del PSOE amb Zapatero de president) no surt en globus del nucli dur de Sánchez i fins que vegem quin paper té en el pròxim congrés del PSOE no podem avaluar el significat del seu ascens a ministre d’una cartera menor tot i que vinculada a un dels assumptes del trimestre: el pla d’ajudes als mitjans de comunicació contra les fake news. D’entrada, una possible conseqüència d’aquest moviment és que Zapatero i Blanco perdin part de la influència que han tingut en els últims temps.

Vistes així les coses, la pregunta és: ¿qui és el nou cap de gabinet i per què el nomena el president? Rubio és un sanchista de primera hora que va convidar Sánchez a fer una conferència a la Universitat d’Oxford quan a Espanya gairebé ningú el reconeixia pel carrer. I Rubio va arribar a Oxford des d’Extremadura per mèrits propis després de passar per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat vinculat a l’Institut de l’Empresa, de la mà de Manuel Muñiz, en el qual també ha col·laborat Begoña Gómez. Amb Rubio, Sánchez obre pas a una nova generació dins del seu equip i torna a l’esquema d’un gabinet menys vinculat al partit, un entorn des del qual el president no s’ha sentit prou protegit davant els atacs al seu entorn familiar. El paper del nou ministre en la futura direcció del PSOE permetrà interpretar amb nitidesa el significat d’aquesta decisió d’un Pedro Sánchez que, a diferència dels seus antecessors, no es blinda amb un grup intocable de fidels sinó que els canvia periòdicament. Deu ser que no segueixen el ritme de les seves fintes.