Tema del diumenge
Tornada a l’escola: primer curs sense mòbils
EL PERIÓDICO posa el focus en com els centres escolars s’han adaptat a la normativa que prohibeix l’ús de ‘smartphones’ a les aules
El reto de seis adolescentes de una semana sin móviles resultados /
Les escoles catalanes es preparen per començar, la setmana vinent, el curs 2024-2025, que estarà caracteritzat per l’absència de telèfons mòbils als centres, que es qüestionen fins a quin punt aquesta mesura contribuirà a millorar la gestió de l’aula, més tensada amb la connectivitat (des de casos de ciberbullying fins a la falta d’atenció). Per buscar l’exemplaritat, les escoles basculen entre l’expulsió de qui utilitzi el mòbil fins al decomís, i, tot i que els professors hi estan majoritàriament a favor, també hi ha veus que assenyalen que no pensen començar a revisar les motxilles de l’alumnat, com si fossin policies.
D’altra banda, també s’abordarà la crisi d’autoritat dels professors de secundària. Les dificultats per atendre la diversitat a les aules i les llacunes en la formació dels docents han encès el debat sobre si el professorat de l’ESO ha perdut jerarquia davant els seus estudiants. I és que, a cada classe, hi sol haver un 60% d’alumnes que estan atents, però hi ha un altre 20% de nanos que no dubten a desafiar el docent.
Ultradreta europea
Aquesta setmana, al suplement Entendre-hi més, analitzem el creixement de la ultradreta a Europa –l’últim cas l’ha protagonitzat la filonazi AfD, que ha obtingut uns resultats espectaculars en dos lands d’Alemanya de l’est– i plantegem si els cordons sanitaris que apliquen els partits tradicionals, per tal de boicotejar l’accés al poder d’aquestes formacions, està sent útil o si seria més eficaç deixar-los governar i que els electors comprovin la ineficàcia de les seves polítiques per gestionar reptes tan complexos com els que afronten les societats avançades.
En el reportatge desentranyem l’imparable creixement d’aquests partits a Europa i quatre experts en el fenomen –historiadors, sociòlegs, politòlegs– constaten que no hi ha fórmules màgiques de cara a fer-los front. D’una banda, l’aïllament polític d’aquestes formacions només alimenta el seu victimisme i, en aquest sentit, els permet captar els sentiments de greuge que bateguen en amplis sectors de la societat. No obstant, facilitar-los l’accés al poder pot ser lesiu per al mateix sistema democràtic, tenint en compte les seves agendes polítiques..
‘Entendre-hi més’ se centra en el creixement de la ultradreta a Europa, amb l’AfD alemanya com a exemple
