Conflictes d’interès
El valor extraordinari de la immigració
No es pot fer cap debat seriós, allunyat de demagògies i temors, sense atendre l’aspecte humanitari, econòmic i demogràfic
Són les vuit del matí en un càmping de l’Alta Provença, a la vora del riu Durance. Està a punt d’obrir la botiga on reparteixen el pa i la resta de brioixeria per a l’esmorzar. De sobte, fent també cua al costat d’una majoria de francesos i silenciosos ciutadans del nord d’Europa, sento quatre empleats de la neteja parlar en espanyol, a l’espera de poder demanar un cafè. Una vegada servits, s’asseuen en una de les taules exteriors parlant a plens pulmons i fumant. Àvid de curiositat, em presento davant d’ells i els pregunto si viuen a França. Em diuen que no, que venen el període d’estiu des de Múrcia a treballar al país veí. Els paguen més bé.
Torno a Barcelona. Primera setmana per fer deures no complerts fins ara. Per exemple, comprar unes lliteres i un parell de mobles en una gran superfície de la qual no faré publicitat. Tant qui em porta la paqueteria com els que, seguidament, venen a muntar-ho són d’origen llatinoamericà. Eficiència absoluta. Podria seguir, com qualsevol lector, posant desenes d’exemples en sectors d’allò més diversos –començant en el sector primari i acabant en les empreses tecnològiques de moda– on prevalen empleats procedents de les nacionalitats més diverses. L’últim informe de la Seguretat Social assenyalava que els ocupats d’origen estranger, però tan ciutadans espanyols com els nascuts aquí, ja superaven al gener els 2,7 milions, un 8,1% més que l’any anterior. Representen el 13,1% de cotitzadors. Procedeixen de la Unió Europea el 32,4%. Per països: Romania (328.464), el Marroc (318.750) i Itàlia (173.458), on s’inclouen fonamentalment argentins que, per ser fills d’italians, poden accedir a aquesta nacionalitat.
Notícies relacionadesNo es pot fer cap debat seriós, allunyat de demagògia i temors, sobre la immigració sense entendre ja no només l’aspecte humanitari, sinó l’econòmic i demogràfic. Només així s’aconseguiran fer les polítiques adequades d’ordenament, amb afany integrador i tolerant. I qui no compleixi les regles de convivència i amenaci la seguretat, anteposant fanatismes de diverses índoles, que ho pagui, independentment de la seva procedència. Aquesta setmana, el president de la Generalitat, Salvador Illa, responia al Parlament a Sílvia Orriols, líder del partit xenòfob Aliança Catalana, dient-li: "Tot aquell que vingui a millorar Catalunya és català. I té drets i deures". Millor definició, impossible. I benvingut sigui que el discurs d’un polític que representa un partit d’esquerres torni a parlar de "deures" i "feina", com també va esmentar Illa. Només falta afegir-hi el mèrit. Ja és hora que la socialdemocràcia torni als orígens.
Com cal afrontar la immigració marcarà el debat públic durant molts anys. Els fantasmes del passat han tornat per generar por i mostrar el pitjor de l’ésser humà. Contra ells només hi val respondre amb dades i fermesa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
