Res és el que sembla

Assaborir el triomf d’Isabel Perelló

1
Es llegeix en minuts
La magistrada Isabel Perelló promete su cargo ante el rey

La magistrada Isabel Perelló promete su cargo ante el rey / BORJA SÁNCHEZ-TRILLO / EFE

La política en l’era digital té la capacitat de convertir assumptes gal·linacis en presumptes fets històrics, i d’ocultar fets històrics en assumptes gal·linacis. Aquesta setmana, una dona ha accedit per primera vegada a una de les que anomenem les més altes magistratures de l’Estat, el poder judicial. És una conquesta que se suma a la del poder legislatiu, en el qual una dona va arribar a la presidència de les Corts l’any 2000, Luisa Fernanda Rudi, del PP. Queda pendent l’assignatura que Espanya tingui una presidenta del Govern, el poder executiu. I està en mans de la biologia el moment en què la princesa Elionor accedeixi a la direcció de l’Estat.

Notícies relacionades

L’elecció de la catalana Isabel Perelló com a presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem és una fita històrica malgrat que, inicialment, no fos la candidata de cap dels blocs juridicomediàtics que dominen el relat de la política espanyola. Perelló, com deia Maria Mercè Marçal, suma la doble condició de dona i catalana, i és el resultat de la cessió, del pacte, de l’acord, no simplement del torn, a l’estil de la Restauració que tant agrada a Madrid. El bloc conservador ha hagut d’acceptar que fos una dona. I el bloc progressista ha hagut d’acceptar que el feminisme no serveix per a tot. Perelló és on és per mèrits propis, tot i que no tingui animadors ni des de les trinxeres mediàtiques ni tampoc des de les polítiques. Els i les jutges la respecten, i això és el que compta en aquest cas.

Era absolutament de justícia que la justícia estigués presidida per una dona. És un camp en el qual es veu amb perfecta nitidesa el denominat "sostre de vidre": la majoria és femenina, però la cúpula és masculina. Perelló trenca aquesta tendència i ho fa amb un perfil que reivindica, al seu torn, la independència del poder judicial, que no s’ha de confondre en cap cas amb el corporativisme ni amb la falta de respecte a la separació de poders. Cal assaborir aquesta bona notícia per a la democràcia.

Temes:

Govern