Un curs problemàtic i esperançador

El curs comença amb 1.610.346 alumnes i amb una plantilla de 82.277 professors, gairebé mil més que el passat. És a dir, menys alumnat i més docents nous, tants com els 31..153 que van passar a ser funcionaris en unes oposicions imposades per Europa per reduir la inestabilitat de les plantilles. A més, s’ha donat el cas que les assignacions definitives de 62.000 docents no es van conèixer fins a l’última setmana de juliol, amb el que això comporta de precarietat a l’hora de confeccionar un claustre de professors mínimament homogeni. Aquest és un dels reptes més delicats del curs.

Però també n’hi ha altres que podríem qualificar també d’estructurals, com la discussió vigent sobre la recuperació de la sisena hora en la primària pública, un dels acords del pacte d’investidura amb els Comuns i que la consellera prefereix no abordar fins que no aconsegueixi un consens majoritari; el mateix passa amb la jornada intensiva a l’ESO. La diplomàcia que ara exhibeix el Departament d’Educació i Formació Professional (amb la incorporació de l’FP al nom oficial de la conselleria) va conforme amb la voluntat d’apaivagar uns ànims que, en el sector educatiu, han estat especialment caldejats en els últims anys.

Aquest curs serà també el primer sense mòbils a les aules, prohibits a la primària i a l’ESO, una mesura que dependrà del pla de cada centre educatiu. Així mateix, augmenten les aules d’acollida per fer front a la coneguda com a "matrícula viva", que és la incorporació, durant el curs, d’alumnes que no tenen escolarització prèvia, un aspecte que, en paraules de la consellera, "tensa el sistema". La previsió d’una reducció de la burocràcia que alliberi els equips de direcció és una bona notícia per poder atendre millor a la renovació pedagògica. I també ho és, en un ordre més conjuntural però que afecta el futur educatiu, el pla per reactivar el reforç en matemàtiques, en un intent de reformular el programa Florence, que ha de fer front als mals resultats del recent informe PISA.

L’escola viu moments delicats, amb problemàtiques com l’ús de la llengua catalana com a vehicular i amb una creixent dificultat del professorat per atendre la diversitat en el que alguns experts han qualificat com una crisi d’autoritat. No hi ha solucions màgiques, però sí l’intent global de pacificació dels conflictes existents i dels latents. Aquesta és la missió principal, ara com ara, del Govern, en l’afany de lluitar per una educació que sigui pilar de convivència i que disminueixi les esquerdes socials.