Paradoxes animals

Béns de prestigi

L’endemà, a EL PERIÓDICO, Gerardo Santos es feia ressò de la notícia. És de bojos. Mentre explores, fins a l’extenuació, per localitzar una família d’ossos bruns al Parc Nacional i Reserva Denali, existeix l’opció de viatjar i conèixer la zoologia viva d’altres paratges del món sense moure’t gaire: vagi al riu Besòs (ja fa temps que campen per allà les tortugues de Florida en detriment de les autòctones).

Desconec si l’exemplar de caiman procedia d’un criador local o del tràfic internacional i il·legal d’espècie animals, però el que és clar és que el succés ens porta a reconsiderar què passa amb el comerç de béns de prestigi en forma d’éssers vius. Crèiem haver avançat en el tracte animal; per això és paradoxal que, una vegada els països occidentals van deixar d’importar elefants, cocodrils, guacamais, dofins o ximpanzés per als seus parcs zoològics, circs i laboratoris, aquesta activitat persisteixi. Els destinataris presumeixen –fins i tot fent-ho públic a les xarxes socials– amb la tinença de tigres, ossos o primats aconseguits per mitjans que no s’acullen a la legislació vigent. I és que el tràfic criminal d’espècies animals, on s’inclouen rèptils, ocells i peixos, mou importants sumes de diners, i pocs escrúpols. Per exemple, no oblidaré mai l’abraçada de Coco. Una cria de goril·la decomissada a l’aeroport de Madrid; anava dins d’una maleta procedent de l’Àfrica. Jesús Fernández, llavors veterinari del Zoològic de Barcelona, va estar en la seva recerca i la va portar perquè rebés les oportunes cures. Va obrir la cistella de transport i aquella petita i fosca bola de pèl, d’un salt, es va aferrar al meu cos buscant consol. Podria haver mort durant el viatge, és el més freqüent; el seu destí, de sobreviure, segur que era un col·leccionista amb prou diners i ganes d’ostentar. I aquestes històries es repeteixen per la ignorància supina d’alguns animals que, paradoxalment, pertanyen a l’espècie Homo sapiens.

Per sort, durant el llarg periple, també em van arribar altres noves més agradables. Jacinto Antón compartia amb mi les seves cròniques estivals sobre el tauró de grans dents (l’estiu sempre rescata els esquals, fins i tot els extints), el kraken i les sirenes de Formentera. Això em va alegrar, ja que a Skagway, Valdez, Seward i, sobretot, Homer senten especial devoció per les sirenes: "mermaids". En vaig trobar d’esculpides, tallades, pintades i impreses en bars, restaurants, cases, botigues, etc. En paral·lel, existeixen les tradicions indígenes sobre la dona i les criatures marines, per la qual cosa vaig creure veure-les transformades en els lleons marins, foques, orques i balenes amb gep que vaig poder atalaiar; sense oblidar-me de les sempre curioses llúdries marines. Quant al mític sasquatch, o bigfoot, he de dir que només vaig fotografiar les petjades dels meus grans peus (alguns ja saben que calço un 49), a més de l’ingent marxandatge que envolta a la llegenda.

Heroïnes i herois

Notícies relacionades

Swifties, el poder dels fandoms

¿I ara què?

Per contra, aquest agost, Andoni Canela sí que ha trobat les trepitjades, a la neu, d’un parell de llops al Pirineu. I, sense deixar el Pirineu, Olga Jordi llegeix la seva tesi doctoral sobre el gall fer aquest mes. Dues espècies amenaçades per la pressió antròpica que heroïnes i herois, com ells, intenten estudiar i conservar.

Les paradoxes animals: uns maltracten..., d’altres protegeixen els seus congèneres.