La controvèrsia
Doni-li una volta al tema del vel, president
És incongruent fer bandera de la igualtat i tenir una conselleria específica i avalar l’ús d’una peça que representa la submissió de la dona
Salvador Illa ha efectuat la seva primera compareixença parlamentària com a president de la Generalitat. Ho ha fet a petició pròpia i en aquesta ha explicat l’estructura del seu executiu, ha defensat els seus nomenaments, ha recordat les línies d’actuació i ha fet gala del seu tarannà conciliador i pactista insistint en la seva intenció de donar compliment als acords que han fet possible la seva investidura, fent especial èmfasi en la voluntat de consecució d’un finançament singular per a Catalunya.
No obstant, aquest tarannà i el seu afany integrador s’han vist entelats amb l’agra resposta que ha donat a la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que en la seva particular creuada contra l’Islam, ha assenyalat la incongruència que suposa denunciar la discriminació de les dones i "permetre l’entrada d’una diputada que fa ostentació de la misogínia islàmica" en relació amb la presència a la Cambra del vel islàmic perquè la diputada d’ERC Najat Driouech l’utilitza.
Notícies relacionadesLa invectiva ha merescut un sever judici per part del president de la Generalitat, que li ha recordat a Orriols que no és ningú per dir qui és català i qui no, que ell i el seu govern consideren que tot aquell que vingui a millorar Catalunya és català i té drets i deures. Fins allà bé. Però a poc a poc Illa s’ha anat movent per un perillós terreny limítrof amb la demagògia que pretenia denunciar quan li ha dit a Orriols que ella li guanya en discursos d’odi, però no en feina, arribant a etzibar-li un "soc més treballador que vostè", i, reconeixent fer una excepció en les seves formes, s’ha permès donar-li una lliçó instant-la que aprengui educació i a respectar les institucions que són de tots els catalans. Per acabar li ha recordat que ell també governa per als ciutadans de Ripoll i en un to obertament amenaçador li ha dit que tindria una actitud vigilant a la seva actuació com a alcaldessa per acabar amb un atac personal dient-li que la diputada velada no li donava deu voltes, ni cent voltes, sinó que li’n donava mil.
Aquesta resposta s’ha guanyat els aplaudiments entusiastes de la majoria de la Cambra, però en ella no hi ha hagut ni un sol argument polític per contrarestar la precisa crítica abocada per Orriols en relació amb el vel islàmic. Perquè, efectivament, és incongruent, com ja ho era en l’anterior govern, fer bandera de la igualtat, tenir una conselleria específica i reivindicar-se com a feminista quan s’avala l’ús d’una peça que representa la submissió de la dona a l’home per raons religioses i que resulta clarament discriminatòria. I és un oxímoron que a sobre es justifiqui com un acte de llibertat. L’abús, tot i que sigui consentit, continua sent abús, no és llibertat i menys si atempta contra la igualtat. I no s’ha d’oblidar, a més, que es tracta del mateix vel de què es volen desfer les dones iranianes, moltes de les quals han pagat amb la seva vida i amb la seva integritat física per això. ¿O és que elles no mereixen la nostra solidaritat com a societat i la de les nostres institucions.
