La ira d’un déu impotent

No hi ha ni una setmana que l’assassinat d’una dona no ocupi un titular. La geografia és un mapa ple de llaços negres. L’ONU afirma que la violència de gènere "té el seu origen en la desigualtat de gènere, l’abús de poder i l’existència de normes nocives". Sabem la teoria, coneixem les paraules i tenim mitjans per denunciar-la. Però, tot i així, el degoteig de morts és incessant. Ens falten armes per combatre la violència masclista, és evident. I potser explorar més camps de batalla.

La violència forma part del llegat cultural masculí. En les línies de la història i els relats, a les pantalles dels cines, s’ha passejat una legió d’homes aspres, impetuosos, de punys fàcils i gallets encara més fàcils. Criatures a imatge i semblança del déu més antic. Aquest ser bíblic iracund, implacable, capritxós i tirànic, més ocupat a apuntalar el seu poder que a procurar la felicitat dels seus fidels. Per contra, les dones han rebut una herència de silenci, comprensió i obediència. Per a ells, la vehemència. Per a elles, la mesura. A la fi, una mortalla per a la llibertat. Només dècades de lluita ha aconseguit esfilagarsar-la.

Massa vegades, la ira ha sigut entesa com a part intrínseca de l’home (fins i tot tocat per un halo de divinitat). Reprimir-la, alliberar-se’n ha sigut el camí de la majoria, però encara perviu certa permissivitat. L’etiqueta de crim passional fa molt que va quedar rebutjada. Ja no permet la justificació o la comprensió de la violència masclista. Però, una cosa és el seu desús i una altra és que hagi sigut desterrada completament de l’imaginari d’alguns homes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La ira no és el motor de la violència de gènere. No serveix per explicar-la ni per excusar-la. No hi ha pèrdua de control quan es comet una agressió. Al contrari. Es tracta, més aviat, d’un exercici de control. Al cap i a la fi, els maltractadors no van colpejant els seus caps quan se senten frustrats. Però, en molts casos, la fúria sí que és el carburant de la voluntat de submissió. Una fúria que arriba a cometre el mal més irreparable.

La còlera no és una coartada, però potser no l’hauríem de rebutjar per complet en el combat de la violència masclista. Aconseguir oferir maneres d’apaivagar-la, de desmuntar-la i de fer comprendre la seva inutilitat. La ira, feristela insaciable, només provoca descoratjament i dolor. El 2023, es van cometre 53 feminicidis a Espanya. Catorze dels agressors es van suïcidar, sis ho van intentar. No hi ha déu més dèbil, més impotent, que el que no és capaç de salvar-se ni a si mateix.