S’aixeca el teló

El teatre català va batre rècords el 2023, amb més de 2,8 milions d’espectadors i una recaptació de 86 milions. Xifres que es complementen, per exemple, amb les que ofereix la productora Focus, la principal del país, que xifra el resultat de la temporada 2023-2024 en 471.000 espectadors i 10 milions de recaptació, un rècord històric. Convé recordar que el de les arts escèniques en general va ser un dels sectors que va viure amb més intensitat la crisi de la pandèmia i que, en aquest cas, el que podríem qualificar com a resurrecció es deu tant a la voluntat del sector com a les ajudes públiques que han ajudat a reflotar la situació.

El panorama de la nova temporada està presidit per la preeminència del musical, almenys en aquest primer trimestre, ja que el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obre amb una producció pròpia i ambiciosa –Ànima–, escrita i protagonitzada per joves creadors, entre els quals destaca Paula Malia, amb una intensa trajectòria en el gènere que, a més, ve avalada també per les seves aparicions en televisió i a les plataformes de streaming. A més, el muntatge final de Mar i Cel, el comiat de Dagoll Dagom, té entre els seus principals protagonistes Jordi Garreta i Alèxia Pasqual, el primer amb aparicions en diferents sèries i la segona com a finalista d’Eufòria a TV3.

Són exemples, tots, d’un fenomen que comença a sobresortir en el món de les arts escèniques i de què es fa ressò el reportatge que publica EL PERIÓDICO. Joves i àmpliament preparats que s’obren camí no només en els escenaris sinó compaginant altres aparicions, en cine i en productes televisius. Es forma així un univers transversal en el qual les noves veus (intèrprets, autors, directors) irrompen amb força. Els espectadors que els coneguin per la seva carrera audiovisual entendran que és al teatre on fan el do de pit, i els que els hagin vist en escena podran admirar també les seves prestacions a la pantalla. Tot això, a partir de carreres fulgurants però amb una notable preparació.

Compartiran temporada amb figures consolidades i amb estrenes de produccions internacionals, amb una àmplia varietat de registres que van des de la crítica social fins a la comèdia de costums, des de la indagació sobre els problemes del món contemporani fins a la pura evasió. El teatre (les arts escèniques en general, sense oblidar, per exemple, el moment àlgid de la dansa) es presenta amb bona salut, a l’espera de la resposta, previsiblement positiva, del públic.