Avís per a Europa
Votar amb por o sense il·lusió
Els últims resultats electorals a Alemanya són greus i s’expliquen pel desencant de molta gent amb el sistema
Ara votem tapant-nos el nas perquè cada partit ens agrada menys que l’altre
Alternativa per Alemanya (AfD) ha guanyat aquesta setmana a Turíngia i ha quedat en segon lloc a Saxònia. És greu, perquè és un partit extremista que no creu en la democràcia, i s’explica perquè a l’antiga República Democràtica Alemanya hi ha molta gent desencisada amb el sistema, que ho passa malament i que, per què negar-ho, no sembla estar incòmoda amb models autoritaris. És un avís per a tot Europa i, especialment per a Alemanya, on hi ha eleccions generals l’any vinent.
Després de la Segona Guerra Mundial els europeus que van tenir la sort de quedar fora del Teló d’Acer van continuar votant, a diferència dels que havien caigut al paradís comunista que, encara avui, admiren alguns integrants d’aquest batibull que és Sumar. Tampoc votaven els espanyols que havien sobreviscut a la Guerra Civil –i que Franco considerava que no ho necessitaven– ni els portuguesos de Salazar. Espanyols i portuguesos vam començar a votar gairebé alhora: ells després de la Revolució dels Clavells del 1974 i nosaltres poc després, quan va morir el dictador i la Transició va crear un dels moments més brillants de la nostra història, perquè vam imposar el diàleg i l’acord sobre la pistola i la demonització de l’adversari.
Desgraciadament, això de demonitzar l’adversari ho han tornat a posar de moda els polítics actuals, que tornen de vacances amb l’espasa desembeinada i l’ordre de no fer presoners. No ens ho mereixem. Abans, votar era un exercici joiós: primer, envejàvem els que ho feien quan nosaltres no podíem i després, quan van tornar les llibertats, anàvem a votar amb alegria i llaurant el nostre futur.
Ja no. Ara votem tapant-nos els nassos perquè cada partit ens agrada menys que l’altre, perquè ens deceben al servir els seus propis interessos i no els dels ciutadans que els han votat, i perquè es presenten amb un programa i després fan el contrari, per exemple amb l’amnistia o el Sàhara Occidental. Altres vegades s’empantaneguen en baralles vergonyoses com la del CGPJ, que ha durat cinc anys, o l’actual sobre la immigració, oblidant que els votem per governar, i governar exigeix arribar a acords amb l’adversari per al bé comú i no elevar barreres sectàries per interès propi.
Pactar amb l’adversari no és traïció, sinó política amb majúscules. A Espanya no hem arribat (¿encara?) a votar amb por com italians, francesos, alemanys o nord-americans, que ho fan sota l’amenaça de l’ascens de populistes d’ultradreta si no feixistes que amenacen el sistema de llibertats, que no volen més Europa, que no creuen en el canvi climàtic, que són favorables a la Rússia que ataca Ucraïna, són xenòfobs o s’oposen als drets LGTBI...
Avui hi ha por davant l’avanç del feixisme a Itàlia, que venci AfD a Alemanya (com acaba de fer a Turíngia Björn Höcke, un líder gairebé nazi), que a França ho faci el Front Nacional, que en cada elecció guanya terreny, i on Macron acaba de nomenar un primer ministre de dretes quan allà van guanyar les esquerres, o que als Estats Units pugui ser president un delinqüent convicte i misogin que només respecta els resultats que l’afavoreixen.
Aquí, per fortuna no hem arribat a això: la nostra ultradreta sembla haver tocat sostre i la nostra ultraesquerra es desfà en mil grupets o engreixa les files dels independentistes en el seu camí cap a enlloc.
Radicalització
Aquí el problema és un altre, i és que els partits tradicionals de centredreta i de centreesquerra no poden governar sense el suport d’una ultradreta que no creu en la democràcia o dels independentistes, que no creuen en Espanya. El nostre drama és que el PP en necessiti uns i es radicalitzi pel camí, i el PSOE recolzi i es recolzi en els altres (no per governar, sinó per mantenir-se en el poder) després d’haver traït la seva identitat última, que exigeix la defensa de la igualtat i la solidaritat entre els espanyols.
Aquí per ara no votarem amb por que guanyi la ultradreta, aquí votarem perquè és el nostre deure democràtic i agraïts per poder fer-ho després de 40 anys d’abstinència. Però tapant-nos els nassos i sense il·lusió per culpa dels nostres polítics.
