Consensos per al catalanisme del futur

La Diada d’aquest any té una significació especial. És la primera festa nacional de Catalunya en tres lustres amb un president, Salvador Illa, elegit per una majoria que no s’ha conformat amb l’objectiu d’aconseguir el benestar dels ciutadans a través de la independència, sinó de la millora dels serveis públics. La majoria parlamentària que el sustenta, formada per Esquerra i Comuns, ha posat l’accent en la millora del sistema de finançament i la cohesió social a través de l’habitatge i l’educació. És una majoria fràgil, perquè no va incloure un pacte de govern i encara menys una coalició. Illa i el Govern que ha format hauran de guanyar les votacions una a una, amb suports dels grups que van votar el president o amb altres com els del principal partit de l’oposició, Junts. La voluntat del president és girar full després de l’anomenat procés, però per a això haurà de generar nous consensos al Parlament i en la societat catalana perquè l’independentisme continua sent-hi, més desanimat que desarborat, de moment. La dinàmica d’aquesta legislatura no es definirà plenament fins a finals de tardor, quan quatre partits (Junts, Esquerra, Comuns i la CUP) finalitzin els seus processos congressuals. D’allà es veurà quines majories són viables tant al Parlament com al Congrés dels Diputats. I això establirà el marge que té Illa al capdavant del PSC per girar full en la direcció que proposa.

En aquest context, des d’EL PERIÓDICO pensem que Catalunya necessita forjar nous consensos que sustentin el rumb del país a partir d’un mínim denominador comú que comparteixin els partits amb possibilitats de Govern, la societat civil, les empreses, els sindicats i el món acadèmic. No es tracta d’implantar cap mena de pensament únic, sinó d’unes mínimes bases indiscutides que garanteixin la cohesió social, la convivència i el progrés. Aquest paper l’ha jugat des de fa un segle el "catalanisme" de què se senten hereus una part substancial dels partits del Parlament i del qual han begut institucions econòmiques i socials al llarg d’aquests anys. El catalanisme s’ha sustentat sobre els acords en quatre pilars de Catalunya: l’autogovern, la llengua, l’educació i les infraestructures. El procés va suposar un terratrèmol en aquests consensos bàsics, perquè alguns partits els han considerat superats i d’altres han desconfiat de la sinceritat dels que havien format part d’aquests acords. L’intent fallit d’aconseguir una independència que s’ha demostrat inviable ha minat les bases d’aquests consensos bàsics de la societat catalana. Però, a més, el catalanisme mai havia tingut l’oportunitat de governar les institucions durant 45 anys sense interrupció. Les dues dinàmiques ens porten a plantejar un debat obert al conjunt de la societat sobre quines han de ser les bases del catalanisme del futur i quins pressupostos cal debatre i canviar tant perquè la seva aplicació els ha demostrat com a incorrectes com perquè el context espanyol i europeu ha canviat un segle després. Aquest debat l’iniciarem de la mà d’un grup d’experts que ens aportaran el seu balanç de 45 anys, el seu diagnòstic i els reptes de futur. Iniciem aquest cicle amb el tema de les infraestructures de la mà de Ricard Font i Xavier Flores.