El futur de la UE, entre Draghi i Letta
El que més crida l’atenció, fins i tot diria que el més morbós, de l’informe que ha entregat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi és la proposta que la UE emeti un deute conjunt per valor de 800.000 milions d’euros per transformar la seva economia i assegurar la seva competitivitat davant la Xina i els Estats Units fent-la verda i digital. Draghi posa el dit en una de les nafres de l’economia continental: si no es recupera competitivitat no es podran mantenir els actuals nivells de protecció social. Així que cal tornar a la clàssica recepta del keynesianisme: endeutar-se per créixer.
Fa només quatre mesos, un altre italià, Enrico Letta, va entregar un altre informe sobre el futur de la UE, en aquest cas encarregat pel Consell Europeu, és a dir, pels caps d’Estat i de Govern. En el cas de Letta l’accent es posava en la necessitat de reforçar el mercat únic interior, especialment en l’àmbit de la investigació i de la tecnologia, per guanyar la batalla a la Xina i els Estats Units. Letta i Draghi, Draghi i Letta, són les versions italianes de les forces que han forjat el contracte social europeu que va deixar de funcionar amb la crisi del deute que va arreglar Draghi des del BCE. Va ser l’extremisme neoliberal el que el va trencar i hem perdut més d’una dècada intentant-lo arreglar des dels populismes de dretes o d’esquerres.
Els dos informes pugnaran en les pròximes setmanes per configurar l’agenda de la nova legislatura europea. Alemanya arriba a aquesta pugna immersa en una crisi del seu model industrial que la manté a tocar de la recessió, i l’amenaça no és el deute, sinó la falta de competitivitat per la fallida del seu model energètic. Per tant, no és clar que continuï aferrada al grup dels frugals. França, per la seva banda, està experimentant amb un Govern tenallat pel populisme dels dos signes, cosa que el pot convertir en el líder d’un nou proteccionisme.
