Que els temps estan canviant es nota en el fet que l’anunci oficial de la Diada ha abandonat l’èpica per instal·lar-se en la sensualitat. Quan el vaig sentir per primera vegada per la ràdio, el vaig prendre per l’anunci d’un gel de bany, i vaig suposar que en la seva versió televisiva sortiria una senyoreta untant-se voluptuosament un sabó quadribarrat, amb l’escuma ocultant les zones erògenes, que hi ha nens veient la tele. Com l’anyenc espot de Fa que va torbar una generació, però sonant Els Segadors en lloc de l’Stay de Jackson Browne.
Es diria que, de manera subliminar, el nou governet ens està dient que aposta pel sexe cada nit en lloc de pel gelat de postres cada dia, com l’anterior, la qual cosa és una bona raó per acudir a manifestar-se, potser l’única decent. El gelat de postres està bé per a nens i avis, però a alguns se’ns ha de prometre alguna cosa més si ens volen rere una pancarta. Soc capaç de variar aquest any el meu costum de passar la Diada a la platja i anar a trepitjar els carrers, a veure si hi ha sort. Ignoro, de moment, qui és la senyoreta de veu melosa que ens anima a sortir demà a reivindicar qui sap què, més sembla Jane Birkin xiuxiuejant Je t’aime, moi non plus que una funcionària instant-nos a celebrar una jornada patriòtica. I bé està que així sigui, sempre he pensat que la millor manera d’homenatjar la bandera i a la pàtria és la que es va marcar Marcello Mastroianni a Una jornada particular: vostès vagin a cridar al pas dels estendards, que jo em quedo a casa amb la veïna, no diguem si a sobre la veïna és Sofia Loren. O el que és el mateix: vagi jo calent, i desfili la gent.
Per això és una sort que l’ANC s’hagi desmarcat de la Diada oficial, ja que llavors el de la veu sensual hauria sigut Lluís Llach, i el fracàs estaria assegurat. Per contra, les platges estarien plenes, això sí, per la qual cosa potser no seria mala idea que, per allargar una mica la temporada a la costa, el ploramiques de Verges fos qui ens cridés a manifestar-nos demà. El gremi d’hostaleria ho agrairia.
